Els cellers artesanals guanyen terreny

Els cellers artesanals guanyen terreny

EL SECRET · Empreses vinícoles del Penedès fan produccions petites i d'alta qualitat que fidelitzen la clientela però no arriben al gran públic EL MÈTODE · La majoria aposten per l'agricultura ecològica
Bernat Deltell

Els cellers petits i de producció gairebé artesanal del Penedès guanyen terreny. La màxima actua localment i pensa globalment, frase atribuïda a ecologistes, moviments alternatius, esquerra radical i filòsofs i savis de diferent pelatge, també es pot aplicar en el món de la vinya i del vi català. Sí, aquests cellers petits contribueixen a un desenvolupament sostenible basant-se en una agricultura que prescindeix d'elements fitosanitaris. Dit d'una altra manera, són viticultors que aposten per la producció ecològica i la qualitat d'un producte que té poc tiratge, escàs marge comercial i nul ressò mediàtic però que de mica en mica va guanyant adeptes i una clientela fidelitzada.

Pel responsable del sector de la vinya de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja), Josep Guilamany, la implantació d'aquest tipus de cellers al territori determinarà el futur del sector. Guilamany aprofundeix en la seva explicació: "Nosaltres no juguem a la lliga dels grans, sinó en una de completament diferent. Les nostres produccions són petites, limitades, però d'un alt nivell de qualitat. Això ens dóna prestigi i fa que quan captem un client aquest ens sigui molt fidel". Per això, en una època d'incertesa econòmica com l'actual "nosaltres potser no patim tant perquè la nostra clientela pot gastar-se uns diners per a un producte exclusiu que té una relació qualitat-preu prou ajustada a la realitat". Per a aquests petits cellers això suposa una economia relativament estable "gràcies a uns quants clients que són constants i fidels, de manera que la nostra producció té un clar destinatari que fa que a final d'any haguem esgotat existències". Així doncs, per Guilamany la implantació d'aquest tipus de cellers crea, al Penedès, un teixit econòmic sòlid, capaç d'aguantar la crisi i, per tant, de mantenir uns mínims llocs de treball i una producció estable.

Instint d'exclusivitat

I d'aquest mateix parer és Ramon Jané, responsable de Mas Candí. La producció d'aquest celler és d'unes 7.000 ampolles de vi anuals (el blanc QX, que vol dir quatre xarel·los, i un cabernet sauvignon negre) i 15.000 més de cava brut nature. Explica, Jané, que les grans empreses són la primera parada de qui vol introduir-se en el món del vi. "Al principi el consumidor va sobre segur, per això en un sopar amb amics o amb la seva parella demana un vi de marca. És la manera de no equivocar-se. De mica en mica, però, buscarà un producte diferent, que s'ajusti millor al seu paladar, més exclusiu i personalitzat, en definitiva". Per Ramon Jané, aquest instint d'exclusivitat "és molt humà, per allò d'anar convidat a casa d'uns amics i portar un vi que has descobert tu i que ara vols compartir". És aquí on els petits cellers guanyen la batalla, "quan el consumidor passa de l'àmbit general al particular, quan vol una cosa diferent". Si a sobre "aquest producte diferenciat" resulta que es fa al Penedès, o sigui al costat de casa, és ecològic i la qualitat és excel·lent "ja hem fidelitzat un nou client".

Les explicacions de Josep Guilamany i Ramon Jané estan fonamentades amb xifres i dades de tota mena. Aquest n'és un exemple: la superfície de vinya de la demarcació de Barcelona destinada a l'agricultura ecològica era, l'any 2000, de 249 hectàrees. Set anys més tard arribava a les 1.083 hectàrees. En el conjunt de Catalunya es passa de 449 ha (any 2000) a 1.671 (any 2007). Un dels cellers que des de l'any 1999 aposta clarament per l'agricultura ecològica és el que dirigeix l'enòleg Rubèn Parera. Ell i el seu pare, Jordi Parera, són els responsables del Celler Minguet, "un petit celler minimalista on s'elaboren vins d'alta expressió" gràcies a "una agricultura de precisió i ecològica". Elaboren quatre tipologies de vi, els negres Faust Parera i Clos Parera, el blanc Sassó Parera i la joia de la corona, el Dolç Parera, un blanc dolç natural de 75% xarel·lo i 25% de chardonnay de verema tardana, trepitjat a peu descalç i amb fermentació dins barrica de roure hongarès. D'aquest vi no se'n fan ni 1.000 ampolles anuals; la resta de la producció del Celler Minguet és de 9.000 ampolles, "una xifra molt baixa perquè nosaltres som un microceller que, a més, juguem a la lliga ecològica".

Rubèn Parera explica que han començat a elaborar vins perquè "com a fill de pagès puc dir que el sector de l'agricultura ha mort, la típica família que viu de l'agricultura ja ha desaparegut". La solució, per tant, passa per "fer tota la cadena de producció, i això vol dir tenir vinya, collir el raïm, elaborar el producte i, si convé, vendre'l tu mateix si no has trobat ningú que t'ho faci". Està convençut que "només d'aquesta manera es pot sobreviure, fent el canvi de família agrícola a empresa familiar agrària, és a dir, ser pagès i empresari al mateix temps".

Parera, però, apunta cap a dos problemes més que pateixen els cellers artesanals, i són "el futur del Penedès com a marca i la manca d'infraestructura". Comencem per la segona: "Cal una associació de microcellers per dinamitzar el sector, crear una xarxa per vendre els nostres productes". L'altre problema, el del futur del Penedès, ja és més complex. Ramon Jané, de Mas Candí, reconeix que "al Penedès no hi ha una línia clara de cap on anem, a diferència, per exemple, de la Borgonya". Ell mateix s'interroga de si "cal apostar per les grans empreses, perquè aquestes avui produeixen vins, però potser demà faran cerveses perquè és el que demana el consumidor en aquell moment". Jané diu que "si apostem per les grans empreses endavant, però llavors no ens queixem del preu a què es paga el raïm. Aquí passem del gran empresari al celler artesanal, i potser caldria trobar un equilibri, uns mínims i màxims que tothom compleixi escrupolosament". Per Rubèn Parera, els petits elaboradors han d'unir esforços "perquè es demostra que dividits és més difícil assolir els objectius, i no només en el món del vi", reconeix.

Exportació incipient

Mas Comtal és una empresa familiar dirigida per Albert Milà i Mallofré i el seu germà, l'enòleg Joan Milà. Aquest celler, situat a Avinyonet del Penedès, a tocar de Sant Cugat Sesrovires, té una producció anual de 160.000 ampolles. El seu producte estrella és el rosat de llàgrima, tot i que també sobresurten el nou Pizzicato (rosat lleugerament efervescent), el Pomell de blancs, el negre Petrea, el cava brut nature i el vi dolç Lyric, resultat d'un projecte de més de 15 anys de vinificació i del qual se n'han embotellat unes 2.000 unitats. Milà explica que els seus productes es venen bàsicament a Catalunya i, concretament, a la demarcació de Barcelona, però que en els darrers anys han començat a exportar a la Unió Europea, Suïssa, el Japó "i de manera incipient al Canadà". Reconeix que cada vegada més un determinat segment de joventut se sent atreta per aquest tipus de productes de qualitat i de petit celler, "i una prova n'és el Pizzicato, que ha tingut una gran acollida". I és que els humans "sempre busquem el fet diferencial" i en aquest sentit "les empreses petites que aposten per la qualitat tenen futur, perquè fan coses personalitzades que fidelitzen el consumidor".

Albert Milà, però, no vol entrar en el debat de cap on va el Penedès, però sí que ho fa Santi Ventura, de Mas Bertran. Ell i la seva germana, l'Eva Ventura, són els propietaris d'aquest petit celler situat a Sant Martí Sarroca i que té una producció d'unes 32.000 ampolles anuals de cava. Elaboren un cava que porta per nom Balma, que ha tingut molt d'èxit, i de cara a l'any vinent ja estan preparant un nou producte, un gran reserva que es dirà Argila. Ventura creu que "hi ha un naixent interès per aquest tipus de productes artesanals, i nosaltres en podem donar fe". Diu també que hi ha mercat i que l'exportació funciona, "perquè nosaltres, que només fa dos anys que hem tret el Balma, ja l'hem venut a Bilbao, València, Burgos... i al Japó i a Bèlgica". Especifica que són clients particulars "que han conegut els nostres productes a través de bons restaurants". Però el futur del Penedès... "bé, això és un altre problema, però si apostem per la qualitat i, sobretot, pel respecte al territori ens en sortirem".

El futur

Efectivament, el present d'avui determinarà el futur. L'enòleg Josep Queralt, responsable del celler Heretat Mont-Rubí, assegura que "abans hi havia una diversitat de vins que pràcticament van desaparèixer i ara, sortosament, tot això s'està recuperant. El futur com el veig? Depèn del dia, ara surten coses petites, es torna a apostar per la vinya autòctona, però potser falta que tots plegats ens ho acabem de creure". Queralt ha tocat el moll de l'os. Un exemple: Queralt elabora un vi dolç recuperant la tradició local de la pansificació del raïm i la seva maduració penjat d'un paller. Aquest procés requereix uns 1.600 quilos de raïm per produir unes 1.100 ampolles, "i el resultat és un vi excepcional que competeix de tu a tu amb un vi Tokai". Aquí hi ha la clau: per què encara és més conegut el Tokai que el vi dolç d'Heretat Mont-Rubí? Falta promoció per part de l'administració, sens dubte, però també que els consumidors catalans valorin més el que es fa a casa nostra. Provincià és, per exemple, demanar un Rioja en una terra productora de vi com és el Penedès. I per què passa això? Desconeixement i, sobretot, manca d'autoestima, però aquesta ja és una altra història...

Origen informació: Avui