Enric Ferrer, president Coop. Agr. Rodonyà:
"Tenim uns vint centímetres de terra fèrtil i després cap a sota hi ha roca mare, pedres... I, per tant, són terres que a l'hivern sí que estan fresques. Però els estius són molt llargs i molt secs, i s'asseca molt ràpid la terra. Llavors, necessitem un cep que resisteixi molt bé la secada. I el sumoll és un cep que va molt bé per aquí."
El cultiu de la vinya es remunta cinc mil anys enrere. Va decaure després de la desfeta de l'imperi Romà i va retornar al segle XII, amb els monestirs del cister. El segle XVIII tornava a ser la principal font d'ingressos de la pagesia. Avui es recuperen els coneixements que els monestirs van aportar, aquelles varietats més aptes per a zona. El trepat n'és una, i, a diferència del sumoll, mai no ha decaigut, perquè s'ha adoptat per fer caves rosats. Però ara s'obre nous camins.
Jordi Miró, Coop. Agr. Barberà de la Conca:
"Estem venent, com diuen els francesos, un 'terroir'. Una part de Catalunya, del nostre país, que ens identifica. Això és el trepat. Vull dir, tenim una cosa única! Es fan des de vins blancs, a negres, monovarietals, i caves. Això, aquest joc, molt poques varietats de raïm te la donen. Això què vol dir, que la vinya l'has de teballar diferent sigui el cas que sigui."
Alguns consumidors s'han cansat de vins com els que s'han fet últimament, amb varietats que agafen molt gust de la fusta de les bótes. Les varietats autòctones i les tradicionals permeten als amants d'experiències diferents retrobar sabors i aromes antics. També permeten als agricultors recuperar biodiversitat, més adaptada al clima i als sòls, i ampliar el cultiu no només del trepat o el sumoll a les comarques tarragonines, sinó també del picapoll a la Catalunya central i del mandó, el trobat, el boval i el callet a totes les zones vitivinícoles dels Països Catalans.
Un reportatge de Josep Maria Fernández i Joan Palau
No hay comentarios:
Publicar un comentario