L'incendi de l'Empordà va cremar 4.000 ha d'alzines sureres

L'incendi de l'Empordà va cremar 4.000 ha d'alzines sureres

Unes alzines sureres a la comarca del Gironès Foto: ACN

El gran incendi de l'Empordà del passat juliol va afectar unes 4.000 hectàrees d'alzines sureres. Una xifra que suposa un 10% de la producció de suro catalana. El Consorci Forestal de Catalunya (CFC) calcula que un 30% dels arbres cremats no sobreviuran - els que s'hagin pelat els últims cinc anys- i hauran de ser tallats.

 "És molt complicat saber la xifra de pèrdues econòmiques dels agricultors però s'ha de tenir clar que s'han cremat catorze anys d'inversions en aquesta zona", ha assegurat el secretari general del CFC, Joan Rovira. Per aquest motiu, demanen ajudes a la Generalitat per potenciar i impulsar el sector que, enguany, només produirà 4.000 tones de suro a causa de la plaga del corc.

+2

-0

una autèntica vergonya

innisfree, 16/09/2012 a les 10:47

És una autèntica vergonya.

Podria ser una indústria potent --com ja ho havia estat--, que podria exportar arreu del món --l'única competència, pràcticament, són els portuguesos-- i s'està deixant morir.

A més, té una gran importància de cara a la gestió del territori.

Trobo repugnants els taps de silicona i em sembla incomprensible que hi hagi cellers catalans que hi embotellen.

+3

-0

El problema econòmic

Anònim, 16/09/2012 a les 09:37

I com s'arregla el problema econòmic?
1 Les industries sureres no compren suro català.
2 Els propietaris no el recullen perque està mal pagat
3 No existeix una marca pel suro català -malgrat que bodegues demanen suro autòcton-

+6

-0

rebrotaran aviat

innisfree, 16/09/2012 a les 04:05

M'ho has tret de la boca, anònim de les 22.49.

Jo sí que ho he intentat: és impossible.

Deixeu-me completar el titular.

"L'incendi de l'Empordà va cremar 4.000 hectàrees d'alzines sureres... que rebrotaran tan aviat com caiguin les primeres pluges."

+7

-0

Tap de suro

Anònim, 15/09/2012 a les 22:49

Les alzines i sobretot les sureres són uns arbres mediterranis adaptats a les gran sequeres i als focs. Si ja els roures i les seves cossines les alzines solen rebrotar després dels focs, les sureres sobreviuen perfectament. Per això han desenvolupat el suro, que és la seva escorça. Les fulles i els branquillons cremen peró les branques i el tronc protegit pel suro no passa de socarrimat.

Heu intentat mai de cremar un tap de suró?

Origen informació: Nació Digital