Puntos de venta por ciudades, provincia, autonomía, países,...

Una gran arma de marketing que genera clientes de confianza y marca de empresa

Distribuidor / Tienda, demande a su proveedor de alimentos o vinos que le apoye mediante mapas de puntos de venta . Su uso

Distributor / Shop, ask your food or wine supplier to support you through point-of-sale maps . Using it

Distribuïdor / Botiga, demani al seu proveïdor d'aliments o vins que li doni suport mitjançant mapes de punts de venda . Fer-ne us

We export wines and food from Spain. Demand it to winesinform@gmail.com

Puede pedir vinos y alimentos de España a winesinform@gmail.com

On the work of buyer . Sobre el trabajo de comprador .

See some products and prices at Perennial tender - Oportunidad permanente

Vea algunos productos y precios en Perennial tender - Oportunidad permanente

martes, 17 de octubre de 2017

El sector del vi i el cava comença la dura transició cap als preus alts

El sector del vi i el cava comença la dura transició cap als preus alts
La sobreoferta i l’estancament de vendes, sobretot dels escumosos, forcen un canvi del model de negoci
Celler del Castell del Remei, de la família Cusiné, un dels vins de referència de la denominació Costers del Segre. / SANTI IGLESIAS

 NATÀLIA VILA  Barcelona


Els grans viuen un moment força convuls, i al final estan venint cap al que els cellers més petits fa temps que defensem, apostar per la qualitat i no tant pel preu”. Aquesta afirmació, d’una font del sector, explica la situació que experimenten el vi i el cava catalans. Després de dècades obsedits a guanyar mercat a còpia de rebaixar preus, ara els grans cellers han decidit posar el fre de mà i repensar el model de negoci. L’objectiu és transitar cap a un producte  premium. “A la reunió del Consell Regulador d’aquesta setmana ja ens hem centrat a pensar el missatge que donarem a partir d’ara”, explicava una font fa quinze dies.
La crisi ha afectat de manera desigual el sector: “El vi, amb les seves 11 denominacions d’origen, ha sabut mantenir-se perquè ha fet una aposta per la qualitat i la vinculació al terreny”, explica Salvador Puig, director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi). I afegeix que el cava “és més sensible a les capacitats adquisitives i s’ha entès com un producte més prescindible quan es retallen despeses”.
L’exemple del vi
“Amb els vins ens n’hem sortit millor que amb el cava”, coincideix Tomàs Cusiné, enòleg i propietari del celler del mateix nom. De fet, la bona marxa dels vins tranquils (paraula amb què el sector denomina els que no són escumosos) es va fer evident en plena crisi, el 2014, quan per primera vegada el consum de vins catalans es va disparar fins al 33,5%, quatre punts per sobre que l’etern contrincant, la DO Rioja, que es va quedar amb un 29% de la quota de mercat segons les dades de la consultora Nielsen.
El cava, en canvi, s’ha estancat. Tot i que la producció d’escumós dobla de llarg la de vins tranquils (245 milions d’ampolles el 2016), els últims anys pràcticament no ha millorat: hi ha sobreoferta que pressiona els preus a la baixa i el 2016 les exportacions europees van tornar a caure, sobretot a Alemanya, el mercat més important, on se’n va vendre un 30% menys. En conjunt, el sector va facturar 1.079 milions. “El que ha fet més mal als cavistes grans són els J. García Carrión”, explica Cusiné. Aquests cellers, els de la marca Don Simón, “tenen una altra forma de treballar, amb un raïm barat i costos irrisoris, perquè són molt grans”, explica. “Competeixen en preu i això ha fet mal al cava perquè no pots vendre una ampolla a 20 euros si al costat en tens una d’un euro”.
Això ha obligat les empreses cavistes a fer un cop de timó. A finals d’abril Codorníu va accelerar la decisió de deixar de fer marca blanca i va pactar un expedient de regulació d’ocupació -el primer en la història del sector- que va afectar una setantena de treballadors. A aquest capítol s’hi sumen les dificultats de Freixenet: la cavista líder ha fet tants tombs que fins i tot ha arribat a comercialitzar amb la seva marca el vi italià  prosecco. Un moviment peculiar que a l’Incavi li costa de valorar: “Potser així s’obren a sectors que abans no consumien escumosos”, interpreta Puig. Altres fonts asseguren que és una estratègia “incoherent” que “ha molestat molt els empresaris del sector”. “Volen disparar contra tots els pardals, sense cap estratègia clara”, critiquen.
 Els petits, ben encaminats
A l’altre plat de la balança hi ha les petites i mitjanes empreses del sector, que fa temps que van optar per augmentar la qualitat del producte per ser competitives. “Les pimes que han apostat per la qualitat, com Gramona i Recaredo, tenen bona salut; de fet, han menjat terreny als grans, sobretot en la restauració”, explica Cusiné. El vicepresident d’un d’aquests cellers, Xavier Gramona, ho explica així: “La cultura del  Marcelino, pan y vino ha fet que el vi es donés per descomptat a la taula -explica Gramona-; tot i ser el país amb més vinyes del món, mai hem tingut una imatge de producte exclusiu”. Per a aquest celler, que representa una bona part de les pimes del sector al Consell Regulador, “a Catalunya hi ha molts cellers mitjans que han fet les coses bé sense caure en el paradigma del baix preu”. “Exportar ens ha obligat a buscar elements per diferenciar-nos, a banda del preu”, diu Gramona. Els cellers petits coincideixen en el repte de futur: “Ens cal augmentar el preu de l’ampolla i per això ens falta marca de país; no s’han fet campanyes institucionals prou bones”, lamenta Cusiné. L’Incavi respon que “les campanyes són disperses, perquè cada empresa vol fer-ho a la seva manera”, i admet que la manca de recursos de la Generalitat ha afectat les iniciatives.
El sector, doncs, intenta superar la crisi amb un canvi de model cap a la qualitat. L’últim esforç és la creació d’una etiqueta, el Paratge de Qualitat, un nou segell amb què esperen acostar-se al seu objectiu: vendre a preu de xampany.
Orige informació: Ara

No hay comentarios:

Publicar un comentario