Botifarres amb l'essència del passat
La cansaladeria Cal Nen, al cor de Santa Coloma de Gramenet, segueix elaborant productes amb eines de finals del segle XIX. Ha ideat també la botifarra Brisa, una insígnia a la ciutat.
A baix, a la dreta, la Montserrat Saladrigas, acompanyada dels seus pares i de la seva filla Diana, que espera una nena. Foto: QUIM PUIG.
La clau dels nostres productes són els ingredients que fem sevir
Si mantenir un negoci obert durant 121 anys no fos prou meritós, la
cansaladeria Cal Nen acumula a més la virtut de no haver variat mai ni
de família, ni d'activitat, ni d'adreça (només va haver de tancar divuit
mesos durant la Guerra Civil). Ubicada al cor de Santa Coloma de
Gramenet, a escasses passes de l'Ajuntament (carrer del Pedró, 3), la
botiga és un dels negocis emblemàtics de la ciutat. Montserrat
Saladrigas, l'actual propietària, relata que la cansaladeria va obrir
portes l'any 1891 per iniciativa d'un tiet del seu pare, de cognom Serra
i de sobrenom el Nen. Dels Serra va passar a mans de l'àvia
paterna de la Montserrat, més tard als seus pares i finalment a la
Montserrat i al seu germà. Un total de quatre generacions.
Visitar Cal Nen és tot un exercici de memòria història, gràcies que els diferents propietaris han procurat sempre salvaguardar l'essència del segle XIX. Ja a l'aparador, només d'arribar, s'observa una bàscula que va estrenar la família Serra. Amb el pas dels anys, la llei ha anat fixant paràmetres que els han obligat a modificar parts de la botiga, com el taulell o la cambra frigorífica, però la família Saladrigas ha procurat preservar tots els elements que els ha estat possible.
Tampoc no ha variat amb el pas dels anys la dedicació acurada als productes. A la rebotiga segueix implantat l'obrador on s'elabora bona part del menjar. Ara la carn es compra per peces, als magatzems majoristes, però la Montserrat reté a la memòria aquells dies en què acompanyava els seus pares a l'escorxador (ja fos el de Santa Coloma o el de Barcelona) i fins i tot observava com es matava els animals. “El dilluns i el dimecres eren els dies de la matança”, assenyala, “i ens emportàvem la peça del porc tallada en canal.” Era una època en què a Santa Coloma hi havia força competència entre les carnisseries i cansaladeries, ja que abundaven.
Mentre la Montserrat Saladrigas recupera pessics del passat, apareix en escena l'avi Jordi, el seu pare. Als seus 87 anys, encara s'hi arremanga, sobretot a l'obrador. Admet que li agrada “remenar la cua” per la botiga i les seves entranyes, un comportament que té a diari atès que viu al mateix edifici on hi ha Cal Nen. Hi va arribar amb només nou mesos. “I ja no me n'he mogut”, afegeix, tot presumint de “ser fill del poble”.
A l'obrador d'aquesta cansaladeria colomenca s'elaboren cada setmana prop d'un centenar de quilos de botifarres, entre la crua i la cuita. Només de crua ja sumen 30 o 40 quilos. És la que troba més sortida entre els clients i per això se'n fa tres cops per setmana. La botifarra crua també es pot trobar farcida de diferents ingredients, com ara escalivada, alls tendres, rovellons, peus de porc amb tòfona, formatge, espinacs amb panses i pinyols, pernil... Entre la varietat cuita hi ha bull blanc, bull negre, bull de nous, catalana, botifarra blanca, d'ou...
Des de l'any passat, però, un dels productes estrella és la botifarra Brisa, una proposta culinària que va néixer fruit d'un acord entre Cal Nen i alguns restaurants de la ciutat, que es van proposar crear un producte insígnia de Santa Coloma. I va ser així com, tot recuperant el marc de cava que antigament elaboraven algunes destil·leries de la ciutat, Cal Nen va reinventar aquest producte cuit que també conté pinyons.
La botifarra Brisa només es fabrica a Cal Nen però es pot localitzar al menú de diferents restaurants colomencs, acompanyada, per exemple, de ceba caramel·litzada o d'un saltat de bolets, all i julivert. Mentre la Montserrat explica que aquesta botifarra made in Santa Coloma surt de les seves mans, la seva filla, la Diana, revela que l'avi Jordi també n'és un expert. En total es venen uns 15 quilos cada setmana. “És un producte que agrada moltíssim”, apunta la propietària d'aquesta botiga, que entre els seus clients més il·lustres hi va tenir l'escriptor Josep Maria de Sagarra. A les seves memòries, de fet, es declara admirador de les salsitxes i altres productes de Cal Nen, que adquiria regularment quan estiuejava a la ciutat.
Quan projecta la mirada cap al futur, la Montserrat revela que li falten cinc anys per jubilar-se i que darrere seu només hi ha la seva filla, la Diana. Però ella, tot i que hi dóna un cop de mà amb freqüència, va estudiar música i aquest és el camp a què hi dedica. La Montserrat sap que la seva és una professió molt sacrificada, sobretot per les hores que hi destina. Però ella té la sort de ser feliç darrere el mostrador.
Visitar Cal Nen és tot un exercici de memòria història, gràcies que els diferents propietaris han procurat sempre salvaguardar l'essència del segle XIX. Ja a l'aparador, només d'arribar, s'observa una bàscula que va estrenar la família Serra. Amb el pas dels anys, la llei ha anat fixant paràmetres que els han obligat a modificar parts de la botiga, com el taulell o la cambra frigorífica, però la família Saladrigas ha procurat preservar tots els elements que els ha estat possible.
Tampoc no ha variat amb el pas dels anys la dedicació acurada als productes. A la rebotiga segueix implantat l'obrador on s'elabora bona part del menjar. Ara la carn es compra per peces, als magatzems majoristes, però la Montserrat reté a la memòria aquells dies en què acompanyava els seus pares a l'escorxador (ja fos el de Santa Coloma o el de Barcelona) i fins i tot observava com es matava els animals. “El dilluns i el dimecres eren els dies de la matança”, assenyala, “i ens emportàvem la peça del porc tallada en canal.” Era una època en què a Santa Coloma hi havia força competència entre les carnisseries i cansaladeries, ja que abundaven.
Mentre la Montserrat Saladrigas recupera pessics del passat, apareix en escena l'avi Jordi, el seu pare. Als seus 87 anys, encara s'hi arremanga, sobretot a l'obrador. Admet que li agrada “remenar la cua” per la botiga i les seves entranyes, un comportament que té a diari atès que viu al mateix edifici on hi ha Cal Nen. Hi va arribar amb només nou mesos. “I ja no me n'he mogut”, afegeix, tot presumint de “ser fill del poble”.
A l'obrador d'aquesta cansaladeria colomenca s'elaboren cada setmana prop d'un centenar de quilos de botifarres, entre la crua i la cuita. Només de crua ja sumen 30 o 40 quilos. És la que troba més sortida entre els clients i per això se'n fa tres cops per setmana. La botifarra crua també es pot trobar farcida de diferents ingredients, com ara escalivada, alls tendres, rovellons, peus de porc amb tòfona, formatge, espinacs amb panses i pinyols, pernil... Entre la varietat cuita hi ha bull blanc, bull negre, bull de nous, catalana, botifarra blanca, d'ou...
Des de l'any passat, però, un dels productes estrella és la botifarra Brisa, una proposta culinària que va néixer fruit d'un acord entre Cal Nen i alguns restaurants de la ciutat, que es van proposar crear un producte insígnia de Santa Coloma. I va ser així com, tot recuperant el marc de cava que antigament elaboraven algunes destil·leries de la ciutat, Cal Nen va reinventar aquest producte cuit que també conté pinyons.
La botifarra Brisa només es fabrica a Cal Nen però es pot localitzar al menú de diferents restaurants colomencs, acompanyada, per exemple, de ceba caramel·litzada o d'un saltat de bolets, all i julivert. Mentre la Montserrat explica que aquesta botifarra made in Santa Coloma surt de les seves mans, la seva filla, la Diana, revela que l'avi Jordi també n'és un expert. En total es venen uns 15 quilos cada setmana. “És un producte que agrada moltíssim”, apunta la propietària d'aquesta botiga, que entre els seus clients més il·lustres hi va tenir l'escriptor Josep Maria de Sagarra. A les seves memòries, de fet, es declara admirador de les salsitxes i altres productes de Cal Nen, que adquiria regularment quan estiuejava a la ciutat.
Quan projecta la mirada cap al futur, la Montserrat revela que li falten cinc anys per jubilar-se i que darrere seu només hi ha la seva filla, la Diana. Però ella, tot i que hi dóna un cop de mà amb freqüència, va estudiar música i aquest és el camp a què hi dedica. La Montserrat sap que la seva és una professió molt sacrificada, sobretot per les hores que hi destina. Però ella té la sort de ser feliç darrere el mostrador.
una caldera centenària
La caldera original que encara es fa servir.
Visitar Cal Nen és introduir-se de cop en la
història dels estris que a finals del segle XIX i principis del XX feien
servir els cansaladers. A Cal Nen s'han preservat tantes peces com la
legislació ha permès, com és el cas d'aquesta caldera. És l'originària
de la botiga i encara avui dia es fa servir per elaborar els productes
cuits.
viatge en el temps
A Cal Nen es conserven estris amb dècades d'història
La cansaladeria conserva, siguin o no útils,
estris que han anat adquirint els diferents propietaris. Les rajoles
també són les originals i el taulell es va haver de canviar per
adaptar-lo a la normativa.L'antiga cambra frigorífica és ara un magatzem
i a la rebotiga es conserven, per exemple, els estris amb què es
pesaven els animals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario