Bon Preu talla el bacallà
El grup de distribució
alimentària, hereu de la bacallaneria de la família Font, planta cara a
les grans corporacions apostant per bon producte fresc i un ampli
assortit de marques
Pau Garcia Fuster
Van obrir el primer Bon Preu l'any 1974 a Manlleu
El 1984 van ser els primers a implantar caixers amb escàners en els punts de venda
Font: "L'empresari ha de tenir ambició, però créixer per no guanyar més diners no ho farem"
L'empresari denuncia "l'alentiment que suposa el tràmit administratiu, és molt important"
El sector de la distribució alimentària el dominen diverses grans multinacionals que es reparteixen aquest suculent pastís. Tot? No, des de la comarca d’Osona fa 40 anys que el grup Bon Preu treballa per qüestionar aquest domini.
Amb la tradicional idiosincràsia de l’empresa familiar catalana, Bon
Preu ha sabut anar-se fent gran poc a poc, amb un creixement orgànic
complementat amb les adquisicions oportunes en els moments ideals. Els súpers Bon Preu, els hipermercats Esclat o les benzineres Esclatoil ja fa temps que formen part del paisatge de Catalunya.
La família Font regentava un comerç de bacallaneria en places i mercats d’Osona. L’actual president del grup Bon Preu, Joan Font, recordava en un dels dinars organitzats per l’Aijec que “als 8 o 9 anys et posaven a treballar. Quan hi havia feina no s’anava a l’escola i no passava res”. Estudiant d’Empresarials en el torn de nit, Font explica que en aquella “època la formació era molt dolenta”. Afortunadament, la formació ha anat millorant, tot i que el líder de Bon Preu no dubta a assegurar que “els principis bàsics s’aprenen de l’exemple que es veu a casa”.
A principis dels anys 70 un viatge per Europa els va obrir els ulls: el futur eren els establiments d’autoservei. Amb aquesta visió van obrir el primer Bon Preu l’any 1974 a Manlleu. L’evolució des d’aleshores ha estat constant. El 1984 van ser la primera empresa de Catalunya que implantava caixers amb escàners en els punts de venda, i quatre anys més tard obrien el primer hipermercat Esclat a Vilafranca del Penedès.
El 1992, en plena efervescència de la Barcelona olímpica, van veure l’oportunitat d’implantar-se amb garanties a la capital catalana a través de l’adquisició de l’empresa Vallès Preu, que disposava de sis punts de venda. En aquest sentit, Joan Font té clar que l’empresari “ha de tenir ambició, però créixer per no guanyar més diners no ho farem. No hem de deixar passar cap oportunitat de creixement rendible”.
Una altra d’aquestes oportunitats va concloure el 2010 amb l’adquisició d’Intermarché, incorporant 31 punts de venda al grup Bon Preu. Tot plegat els ha permès arribar al 2015 amb uns 200 punts de venda (sumant-hi súpers, hípers i benzineres), més de 5.000 treballadors i una previsió de facturació per aquest any propera als 1.000 milions d’euros.
L’espai es troba en la diferència
Envoltats per competidors enormes, Font afirma sense reticències que “diferenciar-nos-hi en àmbits on poguéssim guanyar era vital. O ho fas bé o et fan desaparèixer”. Així doncs, l’objectiu és “situar-te en un territori conceptual on puguis ser millor que ells per molt talonari que tinguin”.
Per exemple, Font destaca que “Aldi i Lidl són molt bons en primers preus, és difícil competir-hi”. Com diferenciar-s’hi? Amb una aposta clara per l’assortit de marques de referència. “Hi ha competidors que la seva estratègia és reduir l’assortit i conduir el client a la marca pròpia. Però en alimentació Catalunya és un país molt marquista”, diu Joan Font. Al seu parer, Barcelona és més amant de les marques que Catalunya, Catalunya ho és més que Espanya, i Espanya més que Alemanya. Per tant, “tenir moltes marques és clau”.
Una altra de les apostes de Bon Preu és el producte fresc. “Les millors peixateries a Osona són les nostres”, proclama orgullós el dirigent de Bon Preu, que destaca el valor de l’honestedat entre els principis de la companyia. “No podem enganyar el client, si diem que un producte és fresc ho ha de ser. En el sector, en més del 90% dels casos això no es dóna”, assegura.
Per Joan Font, “no enganyar té costos, el preu de fresc és més alt”. Ara bé, confien que la seva aposta aporti més valor que el low cost. “Ajudar gent que porta nous productes, actuar amb proximitat, que el client pugui escollir la marca que vol o facilitar que hi hagi moltes més empreses que puguin entrar al teu lineal és bàsic per Bon Preu”, destaca.
Finalment, Bon Preu fonamenta la seva proposta de valor en la gestió de botigues i l’atenció al client. “Invertim molts diners en intel·ligència artificial cada any. Necessitem inventaris perfectes cada dia de totes les botigues, amb 30.000 referències”, explica Joan Font. El dirigent de Bon Preu ressalta que “els nostres clients no troben faltes d’estoc. Les botigues són endreçades, no hi falta res i tenen bona atenció al client”. Aquest darrer punt també es comprova amb el programa de fidelització. No en va, gairebé el 80% de la seva facturació correspon a compres efectuades amb targeta client.
Els valors d’empresa
“Separar empresa i família és molt important”, adverteix Joan Font. Recorda que l’any 1992 ja es van reunir a l’Hotel del Muntanyà per declarar els valors que havia de tenir Bon Preu. “Aleshores no es portava parlar de valors”, ironitza. Honestedat i confiança, voluntat de créixer, desenvolupament professional, actitud positiva, consciència d’equip i pragmatisme i eficiència regeixen des d’aleshores les actuacions del grup.
“En els últims 10 anys només hem hagut de prescindir d’un directiu, i va ser per no coincidència en els valors. Si no encaixem, difícilment un directiu pot tenir carrera a Bon Preu”, assegura Font.
La lentitud administrativa, trava principal
“L’alentiment que suposa el tràmit administratiu és molt important. És la major dificultat que tenim per créixer”, lamenta Joan Font. “Per obrir un híper pots passar-te tres o quatre anys de papers; i per un súper dos o tres”, exemplifica.
“Totes les Administracions han de dir de tot, i només que n’hi hagi una que digui que no li agrada una cosa ja queda tot paralitzat”, insisteix el dirigent de Bon Preu. Al seu parer, aquest és el principal fre al creixement del grup, que quantifica en una voluntat d’inversió de 60 milions d’euros pel 2016. Aquest 2015 el tancaran amb una inversió de 50 milions d’euros, bàsicament en botigues noves, software i algunes ampliacions de magatzem.
El reclutament de personal
L’objectiu de Bon Preu és arribar als 5.500 treballadors el 2016. “Hi ha una taxa d’atur molt alta però a les empreses ens costa trobar el personal que necessitem amb la qualificació necessària”, lamenta de forma paradoxal Joan Font. “Costa molt trobar gent d’ofici, especialment quan l’ofici comporta una formació d’un o dos anys, encara que la donem nosaltres mateixos”, explica.
Carnissers, peixaters o flequers no sempre són fàcils de trobar per al grup Bon Preu. I quan els tenen, després de formar-los, molts acaben marxant. “Socialment sovint hi ha la percepció que la rotació de personal és buscada per l’empresari, però no és veritat. Volem que la gent que funciona no roti”, es mostra taxatiu el directiu.
Els motius de la marxa de treballadors són variats, però Font apunta que “som en un sector on els dissabtes es treballa, però també a vegades troben una feina que s’ajusta més a la seva formació”. Tot i trobar comprensible que algú aprofiti les oportunitats que li apareguin en el camp on s’ha format, Font lamenta que “a vegades es canvia per qüestions crematístiques de molt poc valor i es valora poc la trajectòria que pots tenir a l’empresa”.
La família Font regentava un comerç de bacallaneria en places i mercats d’Osona. L’actual president del grup Bon Preu, Joan Font, recordava en un dels dinars organitzats per l’Aijec que “als 8 o 9 anys et posaven a treballar. Quan hi havia feina no s’anava a l’escola i no passava res”. Estudiant d’Empresarials en el torn de nit, Font explica que en aquella “època la formació era molt dolenta”. Afortunadament, la formació ha anat millorant, tot i que el líder de Bon Preu no dubta a assegurar que “els principis bàsics s’aprenen de l’exemple que es veu a casa”.
A principis dels anys 70 un viatge per Europa els va obrir els ulls: el futur eren els establiments d’autoservei. Amb aquesta visió van obrir el primer Bon Preu l’any 1974 a Manlleu. L’evolució des d’aleshores ha estat constant. El 1984 van ser la primera empresa de Catalunya que implantava caixers amb escàners en els punts de venda, i quatre anys més tard obrien el primer hipermercat Esclat a Vilafranca del Penedès.
El 1992, en plena efervescència de la Barcelona olímpica, van veure l’oportunitat d’implantar-se amb garanties a la capital catalana a través de l’adquisició de l’empresa Vallès Preu, que disposava de sis punts de venda. En aquest sentit, Joan Font té clar que l’empresari “ha de tenir ambició, però créixer per no guanyar més diners no ho farem. No hem de deixar passar cap oportunitat de creixement rendible”.
Una altra d’aquestes oportunitats va concloure el 2010 amb l’adquisició d’Intermarché, incorporant 31 punts de venda al grup Bon Preu. Tot plegat els ha permès arribar al 2015 amb uns 200 punts de venda (sumant-hi súpers, hípers i benzineres), més de 5.000 treballadors i una previsió de facturació per aquest any propera als 1.000 milions d’euros.
L’espai es troba en la diferència
Envoltats per competidors enormes, Font afirma sense reticències que “diferenciar-nos-hi en àmbits on poguéssim guanyar era vital. O ho fas bé o et fan desaparèixer”. Així doncs, l’objectiu és “situar-te en un territori conceptual on puguis ser millor que ells per molt talonari que tinguin”.
Per exemple, Font destaca que “Aldi i Lidl són molt bons en primers preus, és difícil competir-hi”. Com diferenciar-s’hi? Amb una aposta clara per l’assortit de marques de referència. “Hi ha competidors que la seva estratègia és reduir l’assortit i conduir el client a la marca pròpia. Però en alimentació Catalunya és un país molt marquista”, diu Joan Font. Al seu parer, Barcelona és més amant de les marques que Catalunya, Catalunya ho és més que Espanya, i Espanya més que Alemanya. Per tant, “tenir moltes marques és clau”.
Una altra de les apostes de Bon Preu és el producte fresc. “Les millors peixateries a Osona són les nostres”, proclama orgullós el dirigent de Bon Preu, que destaca el valor de l’honestedat entre els principis de la companyia. “No podem enganyar el client, si diem que un producte és fresc ho ha de ser. En el sector, en més del 90% dels casos això no es dóna”, assegura.
Per Joan Font, “no enganyar té costos, el preu de fresc és més alt”. Ara bé, confien que la seva aposta aporti més valor que el low cost. “Ajudar gent que porta nous productes, actuar amb proximitat, que el client pugui escollir la marca que vol o facilitar que hi hagi moltes més empreses que puguin entrar al teu lineal és bàsic per Bon Preu”, destaca.
Finalment, Bon Preu fonamenta la seva proposta de valor en la gestió de botigues i l’atenció al client. “Invertim molts diners en intel·ligència artificial cada any. Necessitem inventaris perfectes cada dia de totes les botigues, amb 30.000 referències”, explica Joan Font. El dirigent de Bon Preu ressalta que “els nostres clients no troben faltes d’estoc. Les botigues són endreçades, no hi falta res i tenen bona atenció al client”. Aquest darrer punt també es comprova amb el programa de fidelització. No en va, gairebé el 80% de la seva facturació correspon a compres efectuades amb targeta client.
Els valors d’empresa
“Separar empresa i família és molt important”, adverteix Joan Font. Recorda que l’any 1992 ja es van reunir a l’Hotel del Muntanyà per declarar els valors que havia de tenir Bon Preu. “Aleshores no es portava parlar de valors”, ironitza. Honestedat i confiança, voluntat de créixer, desenvolupament professional, actitud positiva, consciència d’equip i pragmatisme i eficiència regeixen des d’aleshores les actuacions del grup.
“En els últims 10 anys només hem hagut de prescindir d’un directiu, i va ser per no coincidència en els valors. Si no encaixem, difícilment un directiu pot tenir carrera a Bon Preu”, assegura Font.
La lentitud administrativa, trava principal
“L’alentiment que suposa el tràmit administratiu és molt important. És la major dificultat que tenim per créixer”, lamenta Joan Font. “Per obrir un híper pots passar-te tres o quatre anys de papers; i per un súper dos o tres”, exemplifica.
“Totes les Administracions han de dir de tot, i només que n’hi hagi una que digui que no li agrada una cosa ja queda tot paralitzat”, insisteix el dirigent de Bon Preu. Al seu parer, aquest és el principal fre al creixement del grup, que quantifica en una voluntat d’inversió de 60 milions d’euros pel 2016. Aquest 2015 el tancaran amb una inversió de 50 milions d’euros, bàsicament en botigues noves, software i algunes ampliacions de magatzem.
El reclutament de personal
L’objectiu de Bon Preu és arribar als 5.500 treballadors el 2016. “Hi ha una taxa d’atur molt alta però a les empreses ens costa trobar el personal que necessitem amb la qualificació necessària”, lamenta de forma paradoxal Joan Font. “Costa molt trobar gent d’ofici, especialment quan l’ofici comporta una formació d’un o dos anys, encara que la donem nosaltres mateixos”, explica.
Carnissers, peixaters o flequers no sempre són fàcils de trobar per al grup Bon Preu. I quan els tenen, després de formar-los, molts acaben marxant. “Socialment sovint hi ha la percepció que la rotació de personal és buscada per l’empresari, però no és veritat. Volem que la gent que funciona no roti”, es mostra taxatiu el directiu.
Els motius de la marxa de treballadors són variats, però Font apunta que “som en un sector on els dissabtes es treballa, però també a vegades troben una feina que s’ajusta més a la seva formació”. Tot i trobar comprensible que algú aprofiti les oportunitats que li apareguin en el camp on s’ha format, Font lamenta que “a vegades es canvia per qüestions crematístiques de molt poc valor i es valora poc la trajectòria que pots tenir a l’empresa”.
Origen informació: ViaEmpresa
No hay comentarios:
Publicar un comentario