Com cada any —ja constitueix una tradició personal— he mirat amb detall
les xifres de la producció de cava. Tot motivat, un cop més, pel fet de
llegir la misèria que es paga als pagesos.
Les explicacions són molt detallades i cartesianes, com correspon a la
cultura francesa i a l’exigència del seu mercat. Bé, doncs l’any passat,
el 2014, els productors de xampany van vendre 307 milions d’ampolles.
Van facturar 4.500 milions d’euros. És a dir, van vendre cada ampolla,
arrodonint, a 14,50 euros. Els productors van pagar al pagès un preu
mitjà de 5,80 euros el quilo de raïm. Retinguin, sisplau, aquesta xifra.
Girem ara la mirada cap al sector cava. Els recordo que la denominació
d’origen “cava” és d’àmbit espanyol i està regulada pel ministeri de
Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Vull dir que un productor pot comprar
raïm a Càceres i produir cava al Penedès. La web només parla d’ampolles.
De xifres econòmiques no en trobem. Això sí, versions interactives i
totes les superficialitats que vulguin. Per altres mitjans he trobat que
el sector va facturar, el 2014, 1.030 milions d’euros. Com que es van
vendre 242 milions d’ampolles de cava tenim que, per cada ampolla, els
productor van ingressar 4,25 euros.
Pel que fa al preu del raïm, i per
fer-ho fàcil, m’he cenyit al col·lectiu del Penedès. Doncs bé, a aquest
pagès se li va pagar el quilo de raïm —estan asseguts?— a 0,30 euros.
Trenta cèntims. El pagès de la Xampanya cobra pel raïm 19 vegades més
que el pagès del Penedès.
Aquest any van saltar totes les alarmes quan es va publicar que hi
havia un vi escumós que ja havia superat les vendes de cava al Regne
Unit. I no pas a un preu més barat, sinó tot el contrari. Els parlo del prosecco,
un vi escumós italià que no ha comptat amb denominació d’origen fins al
2009. Van començar fa quatre dies, però ja s’estan menjant el mercat. I
amb classe i una certa sofisticació (per fer l’aperitiu, etc.). M’ha
cridat l’atenció que determinats crítics britànics diuen que el prosecco
és per fer l’aperitiu, o per menjar amb embotits o bon formatge, mentre
que el cava va bé barrejat amb suc de taronja, per fer sangria o per
menjar “ turrones” [sic]. Atenció. Facturació del sector prosecco:
3.000 milions d’euros amb una producció de 307 milions d’ampolles (el
mateix nombre que el xampany, però esperen superar-los enguany). És a
dir, el preu ingressat per ampolla pels seus productors ha estat de 9,8
euros (recordin que els productors de cava ingressen per ampolla menys
de la meitat d’aquesta xifra). Ah, i el quilo de raïm se li ha pagat al
pagès a 1,30 euros (més de quatre vegades el que se li paga al pagès del
Penedès).
Agafo
l’Anuari Mèdia.cat 2015. El recomano. Està promogut pel Col·lectiu Ramon
Barnils i conté informació sobre notícies amagades o, diguem-ho així,
censurades pels nostres mitjans de comunicació. Veig que Freixenet va
rebre el 60% (25,1 milions d’euros) de les ajudes a la promoció del vi
que entre el 2009 i el 2011 la Comissió Europea va destinar a Catalunya.
Aquesta adjudicació ha estat criticada pel Tribunal de Comptes de la UE
per discriminatòria. El fet ha provocat que la Comissió limiti, a
partir d’ara, les ajudes que es poden rebre per empresa. Però agafin-se
perquè aquesta és forta: aquestes adjudicacions les determina la
Generalitat de Catalunya. Concretament la conselleria d’Agricultura.
Voler elevar un producte desprestigiat i de low cost
a un lloc selectiu, o de qualitat, no acostuma a funcionar. Per això
molts productors de cava han abandonat la denominació “cava”. Perquè
l’estratègia dels grans productors durant molts i molts anys ha
consistit a rebentar preus. I el producte s’ha desprestigiat. Aquest
columnista ha arribat a trobar cava, de marca famosa, als prestatges
dels supermercats dels Estats Units al preu de quatre dòlars. Quin
beuratge pot haver-hi dins si descomptem els costos de tap, ampolla,
etiquetatge, morrió, transport, distribució, etc.? Aquesta és la
pregunta que ja es fa el consumidor internacional. Per això les vendes
exteriors no paren de baixar (els darrers dos anys, un retrocés del 25% a
Alemanya i d’un 24% al Regne Unit). Empipador en un mercat,
l’internacional, que cada cop consumeix més —que ho preguntin, si no,
als senyors del prosecco—.
Tot sembla indicar que les coses aniran a pitjor, per al cava. Al llarg
dels anys s’ha construït un producte sobre una economia de misèria. Ho
poden explicar, sobretot, els pagesos del Penedès. Potser els que no se
sentin coaccionats ens ho explicarien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario