Petita revifalla del sector surer català
Augmenta un 33% la facturació de les empreses catalanes productores de suro en els darrers tres anys
 |
| El sector surer gironí sobretot es concentra en tres comarques . ACN |
LES CLAUSEn l'última dècada el sector ha perdut més de la meitat de les companyies, passant de 70 a 30
Les empreses sureres catalanes donen feina a 550 persones i facturen 170 milions d'euros
La gran majoria de companyies són a l'Empordà, el Gironès i la Selva
Les empreses sureres catalanes donen feina a 550 persones i facturen 170 milions d'euros
La gran majoria de companyies són a l'Empordà, el Gironès i la Selva
Petita revifalla del sector surer català. Després d’anys de dificultats, les empreses catalanes del suro han registrat un increment del 33% de la facturació els darrers tres anys. No obstant això, des del 2006 el sector ha perdut la meitat de les seves companyies, passant de 70 a les 30 actuals a causa del procés de redimensió i concentració empresarial dins d’un nou mercat global. Avui en dia, les empreses sureres catalanes – amb seu a l’Empordà, el Gironès i la Selva- donen feina a 550 persones i facturen 170 milions d’euros.
Més del 60% del que produeixen s’exporta, principalment a França, Argentina, Itàlia o Portugal. Actualment a Catalunya hi ha 80.375 hectàrees de suredes d’on s’extreu unes 4.500 tones de suro anuals. De cara al futur, les empreses volen posar tots els esforços en l’àmbit de la innovació perquè el tap de suro passi de ser un producte bàsic o útil a un element enològic, que permet l’evolució dels vins. Aquests són algunes de les dades que s'han donat a conèixer des de l'Associació d'Empresaris Surers de Catalunya, l'AECORK.
Aquest divendres, AECORK ha celebrat la 25a edició dels Premis Gla d’Or al Mas Marroch de Vilablareix, al Gironès. Aquests són uns premis que es van crear l’any 1990 per guardonar persones i entitats que han contribuït a millorar i donar a conèixer les qualitats, importància i futur del suro com també premiar els que comparteixen les mateixes inquietuds i valors que el sector surer.
Durant aquest quart de segle, directors, caps de bodegues, líders d’entitats del món vitivinícola, representants del sector gastronòmic, col·lectius vinculats al medi ambient, periodistes o investigadors han estat premiats amb aquest guardó. És més, aquest divendres a Vilablareix van assistir-hi antics premiats reconeguts com el president d’honor del grup Freixenet, Josep Ferrer, en Christophe Brunet, membre de l’associació internacional que aplega alguns dels millors productors de vins i xampany del món, la Primum Familiae Vini, el gerent de Vins i Licors Grau, Jordi Grau, la segona distribuïdora de l’estat espanyol, l’activista naturalista José Luis Gallego, o el doctor en Ciències Ambientals, Martí Boada.
Durant l’acte es va posar especial atenció en recalcar la importància del sector surer pel manteniment del paisatge i de la cultura. El president d’AECORK, Joan Josep Puig, va detallar algunes de les dades principals del sector. Després de la davallada de la facturació dels darrers anys, entorn del 15%, des del 2013 les 30 empreses sureres catalanes registren pujades anuals de l’11%. “En total en els últims tres anys han augmentat un 33% la facturació, el volum mig de facturació per empresa ha crescut de 3,5 a 5,5 milions”, assenyala.
Actualment, existeixen unes 30 empreses sureres catalanes que facturen 170 milions d’euros i tenen 550 treballadors. Es localitzen principalment a la zona de l’Empordà, el Gironès i la Selva. Els seus principals productes són els taps de cava (65%), els taps per vins tranquils (30%) i d’altres productes (5%). Concretament, des de l’entitat calculen que produeixen uns 2.700 milions de taps de suro entre totes les companyies; 1.300 milions per cava o xampany que representen el 60% a nivell mundial i 1.400 milions de taps de vi que suposen entre un 10 i un 12% a nivell mundial.
“Tenim clar que en els últims deu anys hem perdut la meitat dels negocis però no ha tingut una traducció directa pel que fa a la facturació perquè les empreses s’han dimensionat i concentrat, ara són més grans perquè el mercat també és més global”, ha explicat Puig. El sector va notar molt la crisi econòmica, sobretot durant el 2008 i 2009.
De cara al futur, des del sector empresarial surer assenyalen que volen apostar per la innovació. “Volem que els taps deixin de ser un sistema de tapament per convertir-se en un producte més enològic, vinculat amb el món del vi i que permet que aquestes begudes evolucionin amb el pas del temps”, ha precisat el president.
Pel que fa a l’exportació, Puig ha destacat que ja exporten més del 60% del que produeixen. Si es tracta del tap natural de suro el mercat principal és França (38%), seguit d’Argentina (11%), Itàlia (10%), Portugal (10%), Estats Units (8%) o Suïssa (5%). En l’àmbit del tap de cava, França és el país que més importa taps espanyols i catalans, un 49%, seguit d’Itàlia (23%), Estats Units (8%), Alemanya (7%), Australia (4%) i Argentina (3%).
Aquest divendres, el Departament d’Agricultura van assegurar que volen sumar-se a la cadena de valor del suro i ajudar en el que calgui per fer d’aquest material un motor econòmic i social del territori, un paradigma de la sostenibilitat i una indústria capdavantera a nivell mundial.
Més del 60% del que produeixen s’exporta, principalment a França, Argentina, Itàlia o Portugal. Actualment a Catalunya hi ha 80.375 hectàrees de suredes d’on s’extreu unes 4.500 tones de suro anuals. De cara al futur, les empreses volen posar tots els esforços en l’àmbit de la innovació perquè el tap de suro passi de ser un producte bàsic o útil a un element enològic, que permet l’evolució dels vins. Aquests són algunes de les dades que s'han donat a conèixer des de l'Associació d'Empresaris Surers de Catalunya, l'AECORK.
Aquest divendres, AECORK ha celebrat la 25a edició dels Premis Gla d’Or al Mas Marroch de Vilablareix, al Gironès. Aquests són uns premis que es van crear l’any 1990 per guardonar persones i entitats que han contribuït a millorar i donar a conèixer les qualitats, importància i futur del suro com també premiar els que comparteixen les mateixes inquietuds i valors que el sector surer.
Durant aquest quart de segle, directors, caps de bodegues, líders d’entitats del món vitivinícola, representants del sector gastronòmic, col·lectius vinculats al medi ambient, periodistes o investigadors han estat premiats amb aquest guardó. És més, aquest divendres a Vilablareix van assistir-hi antics premiats reconeguts com el president d’honor del grup Freixenet, Josep Ferrer, en Christophe Brunet, membre de l’associació internacional que aplega alguns dels millors productors de vins i xampany del món, la Primum Familiae Vini, el gerent de Vins i Licors Grau, Jordi Grau, la segona distribuïdora de l’estat espanyol, l’activista naturalista José Luis Gallego, o el doctor en Ciències Ambientals, Martí Boada.
Durant l’acte es va posar especial atenció en recalcar la importància del sector surer pel manteniment del paisatge i de la cultura. El president d’AECORK, Joan Josep Puig, va detallar algunes de les dades principals del sector. Després de la davallada de la facturació dels darrers anys, entorn del 15%, des del 2013 les 30 empreses sureres catalanes registren pujades anuals de l’11%. “En total en els últims tres anys han augmentat un 33% la facturació, el volum mig de facturació per empresa ha crescut de 3,5 a 5,5 milions”, assenyala.
Actualment, existeixen unes 30 empreses sureres catalanes que facturen 170 milions d’euros i tenen 550 treballadors. Es localitzen principalment a la zona de l’Empordà, el Gironès i la Selva. Els seus principals productes són els taps de cava (65%), els taps per vins tranquils (30%) i d’altres productes (5%). Concretament, des de l’entitat calculen que produeixen uns 2.700 milions de taps de suro entre totes les companyies; 1.300 milions per cava o xampany que representen el 60% a nivell mundial i 1.400 milions de taps de vi que suposen entre un 10 i un 12% a nivell mundial.
“Tenim clar que en els últims deu anys hem perdut la meitat dels negocis però no ha tingut una traducció directa pel que fa a la facturació perquè les empreses s’han dimensionat i concentrat, ara són més grans perquè el mercat també és més global”, ha explicat Puig. El sector va notar molt la crisi econòmica, sobretot durant el 2008 i 2009.
De cara al futur, des del sector empresarial surer assenyalen que volen apostar per la innovació. “Volem que els taps deixin de ser un sistema de tapament per convertir-se en un producte més enològic, vinculat amb el món del vi i que permet que aquestes begudes evolucionin amb el pas del temps”, ha precisat el president.
Pel que fa a l’exportació, Puig ha destacat que ja exporten més del 60% del que produeixen. Si es tracta del tap natural de suro el mercat principal és França (38%), seguit d’Argentina (11%), Itàlia (10%), Portugal (10%), Estats Units (8%) o Suïssa (5%). En l’àmbit del tap de cava, França és el país que més importa taps espanyols i catalans, un 49%, seguit d’Itàlia (23%), Estats Units (8%), Alemanya (7%), Australia (4%) i Argentina (3%).
Aquest divendres, el Departament d’Agricultura van assegurar que volen sumar-se a la cadena de valor del suro i ajudar en el que calgui per fer d’aquest material un motor econòmic i social del territori, un paradigma de la sostenibilitat i una indústria capdavantera a nivell mundial.
Origen informació: ViaEmpresa
No hay comentarios:
Publicar un comentario