Sang a la llengua
Article d'opinió de La Guia de Vins de Catalunya
De què us parlen en un tast de vins?
“Comunicació” en el mon del vi és un eufemisme per no dir màrqueting. Tots ho sabem en el sector. Aquest terme, però, és el que aplega al grup massa heterogeni dels que, més tard o més aviat, parlem amb el públic amb una finalitat o una altra. Aquest totum revolutum és l’explicació de tantes disfuncions, entre les quals n’hi ha una d’evident; no s’espera dels periodistes gaire cosa, llevat que ajudin a vendre vi.
Tan és així que no fa gaire, en una recent trobada de medis per tal de dibuixar l’estratègia de “comunicació” del sector, un dels que assistia en nom d’un celler es va estranyar quan va sortir el tema que la premsa ha de tenir més funcions que no només la “comunicació”. Només sentir-ho va dir, sorprès,
Però això no era per vendre?
És difícil saber si es referia a la reunió d’aquell dia o a la feina diària de tots els que estàvem allà. Però és natural que pensi qualsevol de les dues coses. Al cap i a la fi, com a mínim des dels quinze anys que fa que estem per aquí, el sector no ha parlat gairebé mai de premsa, sinó de “comunicar”. “Comunicar”, evidentment, per vendre. La funció “premsa”, òbviament, ja no hi és ni en segon pla, sinó directament descartada.
La vessant “premsa” és molt petita, gairebé insignificant; aquest web de notícies i poca cosa més, potser un altre i prou. Tothom es dedica més a la “comunicació” d’elements sempre positius. La Guia, però, sempre ha pensat que, sense que calgui arribar al safareig que practiquen alguns i que no aporta mai res interessant, la premsa té unes quantes funcions que al sector li calen tant o més que el màrqueting; la premsa ha de treballar amb l’eina de l’anàlisi, que ha de servir per generar una opinió autoritzada que ha de ser publicada lliurement, per tal d’iniciar un debat del qual es derivin unes propostes per resoldre els problemes detectats, per tal de ser el motor d’una transformació constant.
El més preocupant és que, a priori, tot això no hi és en cap plantejament de cap “comunicador”, pel que es pot deduir del que es publica cada dia en els mitjans especialitzats. Volem pensar que es mosseguen la llengua fins a fer-se sang, perquè també volem pensar que tenen opinions que no gosen publicar, vés a saber per quina llei que esperem que no sigui la de l’omertà. Els medis generalistes informen sobre el vi només com a missatge bonic i poètic, o bé quan les coses que passen són molt grosses o tenen una repercussió econòmica important, com ara el preu del raïm. També quan tenen l’estructura d’un culebrón arriben a commoure als directors perquè acosten les notícies al format que triomfa, el de la premsa rosa, com passa amb les intencions del consell regulador de la DO Cava i els torpedes que, unes setmanes després, els grans productors llencen per enfonsar-les.
Cinc passes senzilles: anàlisi, opinió, debat, proposta i transformació. Caldria arribar ni que sigui a la tercera per posar en evidència qui provoca l’immobilisme del sector; un immobilisme que ara mateix compta amb la “comunicació” com a col·laborador a un preu absolutament ridícul. Potser, però, aquest preu és el resultat dels dubtes al voltant de la capacitat per afrontar aquests cinc reptes.
Tan és així que no fa gaire, en una recent trobada de medis per tal de dibuixar l’estratègia de “comunicació” del sector, un dels que assistia en nom d’un celler es va estranyar quan va sortir el tema que la premsa ha de tenir més funcions que no només la “comunicació”. Només sentir-ho va dir, sorprès,
Però això no era per vendre?
És difícil saber si es referia a la reunió d’aquell dia o a la feina diària de tots els que estàvem allà. Però és natural que pensi qualsevol de les dues coses. Al cap i a la fi, com a mínim des dels quinze anys que fa que estem per aquí, el sector no ha parlat gairebé mai de premsa, sinó de “comunicar”. “Comunicar”, evidentment, per vendre. La funció “premsa”, òbviament, ja no hi és ni en segon pla, sinó directament descartada.
La vessant “premsa” és molt petita, gairebé insignificant; aquest web de notícies i poca cosa més, potser un altre i prou. Tothom es dedica més a la “comunicació” d’elements sempre positius. La Guia, però, sempre ha pensat que, sense que calgui arribar al safareig que practiquen alguns i que no aporta mai res interessant, la premsa té unes quantes funcions que al sector li calen tant o més que el màrqueting; la premsa ha de treballar amb l’eina de l’anàlisi, que ha de servir per generar una opinió autoritzada que ha de ser publicada lliurement, per tal d’iniciar un debat del qual es derivin unes propostes per resoldre els problemes detectats, per tal de ser el motor d’una transformació constant.
El més preocupant és que, a priori, tot això no hi és en cap plantejament de cap “comunicador”, pel que es pot deduir del que es publica cada dia en els mitjans especialitzats. Volem pensar que es mosseguen la llengua fins a fer-se sang, perquè també volem pensar que tenen opinions que no gosen publicar, vés a saber per quina llei que esperem que no sigui la de l’omertà. Els medis generalistes informen sobre el vi només com a missatge bonic i poètic, o bé quan les coses que passen són molt grosses o tenen una repercussió econòmica important, com ara el preu del raïm. També quan tenen l’estructura d’un culebrón arriben a commoure als directors perquè acosten les notícies al format que triomfa, el de la premsa rosa, com passa amb les intencions del consell regulador de la DO Cava i els torpedes que, unes setmanes després, els grans productors llencen per enfonsar-les.
Cinc passes senzilles: anàlisi, opinió, debat, proposta i transformació. Caldria arribar ni que sigui a la tercera per posar en evidència qui provoca l’immobilisme del sector; un immobilisme que ara mateix compta amb la “comunicació” com a col·laborador a un preu absolutament ridícul. Potser, però, aquest preu és el resultat dels dubtes al voltant de la capacitat per afrontar aquests cinc reptes.
Origen informació: La Guia de Vins de Catalunya
Comentario de / Comment of / Comentari de Wines Inform Assessors
Communication? Absolute agreement with the content of the article.
Communication is sending messages in a unidirectional way, without waiting or responding to answers?
Does this attitude serve for the maintenance and future creation of a winery - or any company-?
Wineries - and so many companies - do not show enough empathy with their consumers - who should be friends and promoters of the brand -
One example is that most wineries do not have point-of-sale maps to facilitate the purchase of their wines by the end consumer and to help the shopkeepers who have trusted in their product. So simple and basic and they don't
Uncommonly-thought-out "communicative" messages, paid celebrity searches promoting your product, unrealistic pricing policies, ... don't help create "brand", that is, that product or company that although the consumer is not continuously advertised, they look for a reference to solve their needs
Communication is sending messages in a unidirectional way, without waiting or responding to answers?
Does this attitude serve for the maintenance and future creation of a winery - or any company-?
Wineries - and so many companies - do not show enough empathy with their consumers - who should be friends and promoters of the brand -
One example is that most wineries do not have point-of-sale maps to facilitate the purchase of their wines by the end consumer and to help the shopkeepers who have trusted in their product. So simple and basic and they don't
Uncommonly-thought-out "communicative" messages, paid celebrity searches promoting your product, unrealistic pricing policies, ... don't help create "brand", that is, that product or company that although the consumer is not continuously advertised, they look for a reference to solve their needs
Wines Inform Assessors
¿Comunicación? Acuerdo absoluto con el contenido del artículo.
¿Comunicación es enviar mensajes de forma unidireccional, sin esperar ni atender a respuestas?
¿Sirve para el mantenimiento y y la creación de futuro de una bodega -o de cualquier empresa- esta actitud?
Las bodegas -y tantas empresas- no muestran suficiente empatía con sus consumidores -que deberían ser amigos y promotores de la marca-
Un ejemplo es que la mayoría de las bodegas no tienen mapas de puntos de venta para facilitar la compra de sus vinos al consumidor final y para ayudar al funcionamiento de los comerciantes que han confiado en su producto. Tan sencillo y básico y no lo hacen
Los mensajes "comunicativos" que emiten de manera poco pensada tantas veces, las búsquedas de famosos pagados que promocionan su producto, las políticas de precios no realistas, ... no ayudan a crear "marca", es decir, aquel producto o empresa que aunque no se publicite continuadamente el consumidor busca como referencia para solucionar sus necesidades
¿Comunicación es enviar mensajes de forma unidireccional, sin esperar ni atender a respuestas?
¿Sirve para el mantenimiento y y la creación de futuro de una bodega -o de cualquier empresa- esta actitud?
Las bodegas -y tantas empresas- no muestran suficiente empatía con sus consumidores -que deberían ser amigos y promotores de la marca-
Un ejemplo es que la mayoría de las bodegas no tienen mapas de puntos de venta para facilitar la compra de sus vinos al consumidor final y para ayudar al funcionamiento de los comerciantes que han confiado en su producto. Tan sencillo y básico y no lo hacen
Los mensajes "comunicativos" que emiten de manera poco pensada tantas veces, las búsquedas de famosos pagados que promocionan su producto, las políticas de precios no realistas, ... no ayudan a crear "marca", es decir, aquel producto o empresa que aunque no se publicite continuadamente el consumidor busca como referencia para solucionar sus necesidades
Wines Inform Assessors
¿Comunicació? Acord absolut amb el contingut de l'article.
¿Comunicació és enviar missatges de forma unidireccional, sense esperar ni atendre a respostes?
¿Serveix pel manteniment i i la creació de futur d'una bodega -o de qualsevol empresa- aquesta actitud?
Els cellers -i tantes empreses- no mostren suficient empatía amb els seus consumidors -que deurien ser amics i promotors de la marca-
Un exemple és que la majoria de cellers no tenen mapes de punts de venda per facilitar la compra dels seus vins al consumidor final i per ajudar al funcionament dels botiguers que han confiat en el seu producte. Tan senzill i bàsic i no ho fan
Els missatges "comunicatius" que emeten de manera poc pensada tantes vegades, les recerques de famosos pagats que promocionen el seu producte, les polítiques de preus no realistes, ... no ajuden a crear "marca", es dir , aquell producte o empresa que encara que no es publiciti continuadament el consumidor busca com a referència per solucionar les seves necessitats
¿Comunicació és enviar missatges de forma unidireccional, sense esperar ni atendre a respostes?
¿Serveix pel manteniment i i la creació de futur d'una bodega -o de qualsevol empresa- aquesta actitud?
Els cellers -i tantes empreses- no mostren suficient empatía amb els seus consumidors -que deurien ser amics i promotors de la marca-
Un exemple és que la majoria de cellers no tenen mapes de punts de venda per facilitar la compra dels seus vins al consumidor final i per ajudar al funcionament dels botiguers que han confiat en el seu producte. Tan senzill i bàsic i no ho fan
Els missatges "comunicatius" que emeten de manera poc pensada tantes vegades, les recerques de famosos pagats que promocionen el seu producte, les polítiques de preus no realistes, ... no ajuden a crear "marca", es dir , aquell producte o empresa que encara que no es publiciti continuadament el consumidor busca com a referència per solucionar les seves necessitats
Wines Inform Assessors
We export wines and food from Spain. Demand it to winesinform@gmail.com
Puede pedir vinos y alimentos de España a winesinform@gmail.com
Pot demanar vi i aliments de Espanya a winesinform@gmail.com
Puede pedir vinos y alimentos de España a winesinform@gmail.com
Pot demanar vi i aliments de Espanya a winesinform@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario