On the work of buyer . If you need olive oil, wine or food from Spain write to winesinform@gmail.com

See some products and prices (Excel file) at www.winesinform.com/OfertaPublicaBodegasWeb.xls

Importer Sheet and Winery Sheet: Advises

Sobre el trabajo de comprador . Si necesita aceite de oliva, vino o alimentos de España escriba a winesinform@gmail.com

Vea algunos productos y precios (Hoja Excel) en www.winesinform.com/OfertaPublicaBodegasWeb.xls

Ficha de importador y Ficha de bodega: Consejos


jueves, 24 de septiembre de 2015

Les marques cerveseres mantenen una silenciosa batalla per guanyar visibilitat patrocinant festes, com Estrella Damm amb la Mercè, i obrir-se pas en un mercat segmentat

Cervesa: és la guerra
 
 Les marques cerveseres mantenen una silenciosa batalla per guanyar visibilitat patrocinant festes, com Estrella Damm amb la Mercè, i obrir-se pas en un mercat segmentat

Les marques de cervesa pugnen per guanyar visibilitat en barres de concerts i festivals . AAD

 
 
Aiats Agustí


LES CLAUS El consum i producció de cervesa creixen lleugerament després d'anys de caigudes
Damm patrocina la Mercè, però ha perdut el patrocini de les Festes de Gràcia
Mahou San Miguel, Heineken i Damm són les tres cerveseres més grans de l'Estat
La patronal Cerveceros de España agrupa les principals empreses del sector
Olalla: "El consum de cervesa és moderat i conforme amb les perspectives econòmiques personals"
Damm torna a patrocinar les festes de la Mercè d’enguany. Les marques de cervesa mantenen una pugna per guanyar visibilitat i patrocinar actes culturals, festivals, concerts i posar els seus tiradors a les barres de les festes de barri.

Un dels exemples d’aquesta guerra de marques de cervesa va tenir lloc durant les passades festes de Gràcia. La pugna va estar a punt de matar el Festigàbal, certamen musical organitzat per la sala Heliogàbal des de ja fa 10 anys per les festes de Gràcia. La Federació Festa Major de Gràcia va canviar aquest any de patrocinador i es va passar a San Miguel. El festival, que fins aquest any se celebrava a la plaça de Rovira i Trias, estava patrocinat per Damm i enguany s’ha hagut d’exiliar de la Vila de Gràcia a La Sedeta com a conseqüència de la competència entre marques cerveseres.

Aquest és només un petit exemple de la ferotge i silenciosa batalla en què lluiten les grans marques cerveseres per obrir-se mercat en zones on no són majoritàries. En un context d’una tímida recuperació del consum de cervesa en l’hostaleria, però també una retallada en el consum a les llars, les cerveseres pugnen per un mercat més afectat per la climatologia que per la crisi econòmica.
Les xifres de la cultura cervesera
La patronal cervesera espanyola publica cada any un estudi sobre el sector. L'associació Cerveceros de España representa el sector des del 1922 i actualment està formada per Mahou San Miguel, Heineken España, Grup Damm, Estrella de Levante, Grupo Alhambra Alimentaria, Hijos de Rivera, Compañía Cervecera de Canarias i La Zaragozana.

Segons aquest estudi la producció de cervesa va augmentar un 2,8% el 2014 respecte de l’any anterior. Les dades de la patronal indiquen que el 2012 a Espanya es van consumir 47,5 litres per càpita, mentre que la mitjana europea és de 72,8 litres. Malgrat aquesta dada, l’Estat espanyol és el quart productor de cervesa a Europa –i la desena a nivell mundial- amb una producció anual de 33 milions d'hectolitres, gairebé el doble que Bèlgica (amb 18 hl). Segons dades de la patronal, lideren la producció del vell continent Alemanya (95hl), Regne Unit (45hl) i Polònia (37hl).

Per primera vegada des de l'inici de la crisi, aquest 2014 s’ha registrat un increment considerable del consum de cervesa, més del 3% i les vendes globals de cervesa van augmentar per primera vegada de forma significativa des del 2008, un 2,3%. Així mateix, les vendes al canal hostaler van créixer un 3,6% durant l’any 2014, mantenint-se com a principal canal de consum, amb un 64% del total. Per la seva banda, el consum de les llars d’aquesta beguda alcohòlica es va veure retallat en un 2%.
Jacobo Olalla és el director general de la patronal Cerveceros. Pel sector, segons el seu parer, el consum de cervesa és un clar indicador de la confiança del consumidor en l’economia. Per aquest motiu pren la dada general i considera el “consum de cervesa com a molt madur”, però alhora “moderat i conforme amb les perspectives econòmiques personals”.
Un gran mercat compartimentat
Segons l'informe, el líder en vendes és el grup Mahou-San Miguel –que produeix Grimbergen, Carlsberg o Alhambra, que també formen part de la seva escuderia- amb 11,8 milions d'hectolitres i una quota de mercat del 37%. En segona posició es troba Heineken -Cruzcampo, Sol, Murphy’s…- amb 10 milions d'hectolitres i una quota de mercat del 30%.
La tercera posició és per Damm -Estel, Keler, Skol…- amb 8,3 i un 25%. Molt per sota d'aquests gegants trobem als Hijos de Rivera (Estrella Galícia), la Compañia Cervecera de Canarias (Daurada, Tropical…) i La Zaragozana (Ambar, Sputnik…) amb percentatges que van del 3,6% a l'1,5%. Finalment, existeix el grup de “altres” on s'engloben altres marques petites i les artesanes: juntes amb prou feines arriben a l’1% de la producció de cervesa a Espanya.
Un estiu calorós per fer calaix
Un dels factors que més influeix en el consum de cervesa, més que la crisi econòmica, pot arribar a ser la climatologia. L’estiu de l’any 2012 va ser una estació negra pel sector de la cervesa, amb un període estiuenc marcat per unes temperatures moderades i pluges, que, a més, va coincidir amb un greu aprofundiment de la crisi econòmica. “La cervesa es consumeix majoritàriament en l’hostaleria, a més durant l’estiu, els turistes que provenen de països amb un gran consum de cervesa (com Anglaterra o Bèlgica) també en consumeixen a casa nostra”, explica Olalla i afegeix que “aquell estiu [el del 2012] va ser molt dolent”.

Segons Olalla, el patró de consum de la cervesa a Espanya és més aviat com el d’una beguda refrescant, no pas com una beguda alcohòlica –com en altres països europeus com Alemanya-, per aquest motiu, si la climatologia no acompanya la gent no consumeix. De fet, apunta, “els consums de cervesa a Espanya es disparen a les zones més càlides, com ara Andalusia, en comparació amb el nord”.

Està clar que les cerveseres s’han deixat la pell per promocionar-se i intentar vincular el seu producte a actes culturals, festes, concerts i un llarg etcètera per compensar les males xifres dels darrers anys. Demetrio Carceller, de Damm, va afirmar que els preus del barril havien baixat a nivells de l’any 2005.
És la guerra
El descens del consum ha estat especialment intens al sud, el principal mercat de Heineken Espanya, empresa propietària de la sevillana marca Cruzcampo. Aquesta empresa no només es va distanciar del capdavanter, el grup Mahou-San Miguel, sinó que, glop a glop, la tercera companyia del rànquing estatal comença a trepitjar-li els talons: Damm.

La penetració de Mahou a Andalusia va venir gràcies a l'acord amb la cadena de restaurants La Sureña i 100 montaditos que servien en exclusiva aquesta cervesa. Heineken va entendre que la millor defensa és un bon atac i finalment va arrabassar el contracte a Mahou i ara en els locals de la Sureña i 100 montaditos només se serveix Cruzcampo.

Un altre exemple del difícil camp de batalla que representa la cervesa és l’aparició de Moritz a Barcelona, de fet la primera cervesera que es va instal·lar a l'Estat espanyol al s. XIX i desapareguda fins l’any 2004. Moritz va introduir als supermercats les ampolles de 33 cl. que Damm reservava per a l’hostaleria, alhora que va tenir cura dels responsables de les barres de concerts i festivals i va apostar per la llengua catalana.

La reacció de Damm va ser organitzar uns fantàstics i generosos concerts davant la seva fàbrica del carrer de Rosselló de Barcelona durant les Festes de la Mercè, reivindicant la seva pertinença a Barcelona. També ha introduït els envasos de 33cl en els supermercats i ha iniciat una dura batalla al sector de les barres de festes majors i concerts. Finalment, Damm va començar a etiquetar en català. Mentrestant i de manera sigil·losa van apareixent a les terrasses de la ciutat comtal ampolles d’Estrella Galícia.

Cap de les principals cerveseres del país, Mahou, Heineken o Damm, volen comentar en públic l'espinós assumpte de la política de preus. Tampoc la patronal. Olalla espera, però, poder tornar a les xifres de producció de l’any 2007 i millorar els ingressos. “Si es manté l’índex de recuperació i es manté l’estabilitat fiscal (l’IVA de la cervesa a l’hostaleria és el reduït), i no es grava amb impostos de begudes de més consum, com la cervesa o el vi, és probable que així sigui”, comenta Olalla.
Un valor afegit desconegut
Si bé les marques de cervesa intenten vincular-se amb la mediterraneïtat, el bonrollisme, la cultura del bar i els bons amics, un dels aspectes que no exploten tant és el fort arrelament que tenen pel que fa a la producció local dels seus productes. “Un dels factors que més sobresurten del nostre sector és que el 90% de la cervesa que es consumeix a casa nostra, es produeix a casa nostra i que, a més, la totalitat de les 650.000 tones d’ordi s’empra per fer aquesta cervesa”, indica Olalla i afegeix: “No importem ni malta ni ordi”. Cal afegir, a més, que el sector dóna feina a 257.000 persones i aporta uns 7.000 milions d’euros en valor afegit a l’economia.

Les exportacions de cervesa encadenen cinc anys consecutius d'increments -multiplicant-se per 2,6- i solament el 2014 van créixer un 28% respecte a l'any anterior. El total de cervesa comercialitzat per les companyies pertanyents a Cerveceros a l’Estat va ascendir a 32,3 milions d'hectolitres. “L’arribada de la crisi ha obligat a exportar i creiem que aquesta tendència ha vingut per quedar-se”, diu Olalla i explica, a més, que “els preus competitius a l’estranger de les cerveses espanyoles fan fàcil que s’obrin mercat”. Els països a on més cervesa s’exporta són països amb una gran tradició cervesera, com ara Anglaterra, o països amb què Espanya ha tingut una relació colonial: el primer importador de cervesa espanyola és Guinea Equatorial, seguit de Portugal.
Les artesanes volen créixer
Actualment a Espanya hi ha 314 microcerveseries inscrites al Registre General Sanitari. Als Estats Units, aquestes, tot i que amb unes dimensions diferents, tenen una quota de mercat del 16%. A Espanya no arriben a l’1%. Des de la patronal asseguren veure el fenomen amb molt d’interès, tot i que estan amatents per tal de garantir que tota la normativa i els estàndards de qualitat es compleixen. “La competència ens fa a tots millors, però cal mantenir la qualitat”, diu Olalla, per, sobretot “no tacar la imatge del sector”. Tot i això, segons diuen des de la patronal, les seves portes estan obertes i tenen “tot el nostre suport”.

S'estima que actualment totes les cerveseres artesanes juntes produeixen uns 40.000 hectolitres i que les comunitats autònomes que lideren el sector en nombre de productors són Catalunya i País Valencià seguides d'Andalusia, Galícia i Madrid. Al voltant del 0’1% de la producció total de cervesa a Espanya és artesana. Mentre que la producció de cervesa industrial s'ha estancat o creix poc en els últims anys, el de cervesa artesana segueix creixent a bon ritme: la seva quota es duplica cada any.

Només a Catalunya, la comunitat més activa en aquest sector, hi ha 40 marques i unes 25 microcerveseries. En aquests moments, la líder del sector a escala estatal és Montseny i els líders en instal·lació de fàbriques, Cerveseria Artesana. Totes aquestes dades no tenen res d'especial, fa tan sols 10 anys pràcticament no hi havia cap cervesera artesana. Només queda espai per créixer i consumir amb moderació.
 
Origen informació:  Via Empresa 

No hay comentarios:

Publicar un comentario