jueves, 29 de octubre de 2015
Cava/Champagne: Anyades ‘low cost’
Cava/Champagne: Anyades ‘low cost’
Com cada any —ja constitueix una
tradició personal— he mirat amb detall les xifres de la producció de cava. Tot
motivat, un cop més, pel fet de llegir la misèria que es paga als pagesos. Passo
algunes dades dignes d’anàlisi.
Comencem pel xampany. Parlo del vi
escumós produït a la regió de la Xampanya, a França. Els recomano que accedeixin a
la seva web. Les explicacions són molt detallades i cartesianes, com
correspon a la cultura francesa i a l’exigència del seu mercat. Bé, doncs l’any
passat, el 2014, els productors de xampany van vendre 307 milions d’ampolles.
Van facturar 4.500 milions d’euros. És a dir, van vendre cada ampolla,
arrodonint, a 14,50 euros. Els productors van pagar al pagès un preu mitjà de
5,80 euros el quilo de raïm. Retinguin, sisplau, aquesta xifra.
Girem ara la mirada cap al sector cava.
Els recordo que la denominació d’origen “cava” és d’àmbit espanyol i està
regulada pel ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Vull dir que un
productor pot comprar raïm a Càceres i produir cava al Penedès. La web només parla
d’ampolles. De xifres econòmiques no en trobem. Això sí, versions
interactives i totes les superficialitats que vulguin. Per altres mitjans he
trobat que el sector va facturar, el 2014, 1.030 milions d’euros. Com que es van
vendre 242 milions d’ampolles de cava tenim que, per cada ampolla, els productor
van ingressar 4,25 euros. Pel que fa al preu del raïm, i per fer-ho fàcil, m’he
cenyit al col·lectiu del Penedès. Doncs bé, a aquest pagès se li va pagar el
quilo de raïm —estan asseguts?— a 0,30 euros. Trenta cèntims. El pagès de la
Xampanya cobra pel raïm 19 vegades més que el pagès del Penedès.
Aquest any van saltar totes les alarmes
quan es va publicar que hi havia un vi escumós que ja havia superat les vendes
de cava al Regne Unit. I no pas a un preu més barat, sinó tot el contrari. Els
parlo del prosecco, un vi escumós
italià que no ha comptat amb denominació d’origen fins al 2009. Van començar fa
quatre dies, però ja s’estan menjant el mercat. I amb classe i una certa
sofisticació (per fer l’aperitiu, etc.). M’ha cridat l’atenció que determinats
crítics britànics diuen que el prosecco és per fer l’aperitiu, o per
menjar amb embotits o bon formatge, mentre que el cava va bé barrejat amb suc de
taronja, per fer sangria o per menjar “
turrones” [sic]. Atenció. Facturació del sector prosecco: 3.000 milions d’euros amb una
producció de 307 milions d’ampolles (el mateix nombre que el xampany, però
esperen superar-los enguany). És a dir, el preu ingressat per ampolla pels seus
productors ha estat de 9,8 euros (recordin que els productors de cava ingressen
per ampolla menys de la meitat d’aquesta xifra). Ah, i el quilo de raïm se li ha
pagat al pagès a 1,30 euros (més de quatre vegades el que se li paga al pagès
del Penedès).
Agafo l’Anuari Mèdia.cat 2015. El
recomano. Està promogut pel Col·lectiu Ramon Barnils i conté informació sobre
notícies amagades o, diguem-ho així, censurades pels nostres mitjans de
comunicació. Veig que Freixenet va rebre el 60% (25,1 milions d’euros) de les
ajudes a la promoció del vi que entre el 2009 i el 2011 la Comissió Europea va
destinar a Catalunya. Aquesta adjudicació ha estat criticada pel Tribunal de
Comptes de la UE per discriminatòria. El fet ha provocat que la Comissió limiti,
a partir d’ara, les ajudes que es poden rebre per empresa. Però agafin-se perquè
aquesta és forta: aquestes adjudicacions les determina la Generalitat de
Catalunya. Concretament la conselleria d’Agricultura.
Voler elevar un producte
desprestigiat i de low cost a un
lloc selectiu, o de qualitat, no acostuma a funcionar. Per això molts productors
de cava han abandonat la denominació “cava”. Perquè l’estratègia dels grans
productors durant molts i molts anys ha consistit a rebentar preus. I el
producte s’ha desprestigiat. Aquest columnista ha arribat a trobar cava, de
marca famosa, als prestatges dels supermercats dels Estats Units al preu de
quatre dòlars. Quin beuratge pot haver-hi dins si descomptem els costos de tap,
ampolla, etiquetatge, morrió, transport, distribució, etc.? Aquesta és la
pregunta que ja es fa el consumidor internacional. Per això les vendes exteriors
no paren de baixar (els darrers dos anys, un retrocés del 25% a Alemanya i d’un
24% al Regne Unit). Empipador en un mercat, l’internacional, que cada cop
consumeix més —que ho preguntin, si no, als senyors del prosecco—. Tot sembla indicar que les
coses aniran a pitjor, per al cava. Al llarg dels anys s’ha construït un
producte sobre una economia de misèria. Ho poden explicar, sobretot, els pagesos
del Penedès. Potser els que no se sentin coaccionats ens ho
explicarien.
Origen informació: Ara.cat
Etiquetas:
Comercio - Commerce,
D.O. Cava,
Economía - Economics,
Import-Export
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario