Rosita desembarca en Barcelona gracias a un acuerdo con Moritz

Desde principios de julio la prestigiosa marca catalana distribuye en la Ciudad Condal la cerveza de Alcover

Sergio Martínez (i), director de marketing de Moritz junto a los dos socios de Rosita, Josep Lluís Pérez y Ramon Ollé. Foto: Alfredo González

Núria Pérez


Todo empezó en marzo cuando la Rosita White IPA, ganó la medalla de plata en la Dublin Craft Beer Cup, un evento internacional donde más de 300 cervezas artesanas de todo el mundo compiten por su reconocimiento y galardón.


El premio coincidió en el tiempo con una nueva iniciativa de Moritz. La cervecera barcelonesa se acababa de declarar «Artefan», es decir, fan de las cervezas artesanas catalanas, porque, según Sergio Martínez, director de marketing, «no sólo están haciendo cosas muy interesantes sino que contribuyen a aumentar la cultura cervecera en nuestro país». Por ello, de la misma manera que la marca apuesta por la moda, el cine y los jóvenes talentos, también quiere estar al lado de las cerveceras artesanas que están innovando, invitando cada mes a una de ellas a presentar alguna de sus novedades en el M-Store, la tienda de la fábrica Moritz Barcelona.


Fue a raíz del premio cuando ambas empresas entablaron relación. Directivos de Moritz se pusieron en contacto con la marca de Alcover para ofrecerles dar a conocer la Rosita White IPA. Quedaron, compartieron calçotada y, según ellos, algo más. La nueva propuesta de la pionera cervecera artesanal fue la primera en participar en el ciclo, hubo buen rolla y de ahí el acuerdo que acaba de entrar en vigor. Moritz buscaba ampliar el portfolio de productos que distribuye y Rosita su presencia en Barcelona. Un win-win en toda regla pero que sorprende entre dos empresas que depende cómo pueden considerarse competencia. Por eso, Sergio Martínez, enmarca el pacto con el vocablo anglosajóncoopetition, o lo que es lo mismo cooperar (en la promoción de la cerveza) y a la vez, competir cada uno con su producto.


Y poco más. El acuerdo arranca como una prueba. Según ambas partes, no hay fijados ni plazos ni objetivos. Lo que sí tienen claro es que todavía queda camino para poner en valor la cerveza, una de las bebidas alcohólicas de mayor consumo en España(cuarto país del mundo, con 48 litros por persona y año) pero que todavía no se ha ganado una carta especializada como sí tienen los vinos o incluso el agua o los gintonics.


Algo que no es de extrañar, si se tiene en cuenta que cuando Ramon Ollé y Josep Lluís Pérez, decidieron impulsar en 2007 Cerveses La Gardènia SL (que es el nombre de la cervecera de Alcover), la suya era prácticamente la única artesanal de Catalunya. O que el término de cerveza artesana está en trámite y aún no existe oficialmente. En la actualidad ya hay unos 30 elaboradores artesanales en Catalunya pero apenas suman el 1% del consumo total, frente al 15% por ejemplo de Estados Unidos.


Para Ollé, profesor del máster en Bebidas Fermentadas de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el único en España en la especialidad de Ciencia y Tecnología de la Cerveza, se trata de interiorizar que hay un momento para cada cerveza y que, igual que el vino, unas maridan mejor que otras con el pescado, la carne o las tapas. Todo en función del tipo de malta, lúpulos o levadura empleados en su producción y que dan lugar a matices, aromas y sabores diferentes. Todo uno mundo por descubrir y que sueñan acabe en un turismo de la cerveza como ya existe con el vino (enoturismo).


De momento, hay seis variedades de Rosita. Una de ellas es una cerveza negra elaborada con avellana y otra se llama Bomba y que debe su nombre a los 17 grados de alcohol que lleva, una gradación que apenas alcanzan una docena en todo el mundo. Su afán innovador no se detiene ahí. Han experimentado con horchata, gelatina e incluso chocolate, aunque no han pasado de la fase de pruebas y para finales de este año prevén lanzar otro tipo de bebida alcohólica, del cual de momento no quieren revelar más detalles. Mientras su intención es superar los 200.000 litros de producción este 2015, unas 660.000 botellas.
 
Presente en catorce países


La Rosita es una cerveza sin aditivos ni conservantes, que no está filtrada ni pasteurizada y que combina maltas de tipo pilsen con miel de mil flores de El Perello y agua de Santa Creus. Su carácter artesano se ganó la consideración de cocineros con estrella Michelin como Ferran Adrià, Juan Mari Arzak o Carme Ruscalleda, lo que unido a su participación y los premios recibidos en certámenes internacionales les ha abierto puertas en países como Finlandia, Japón, Australia, Noruega, Suecia, Italia, Canadá, Reino Unido o Nueva Zelanda. Así hasta catorce. Ahora sus expectativas están puestas en EEUU. Acaban de volver de una feria de promoción de productos españoles en Miami y las expectativas son buenas. Lo que deberá esperar es su incursión en Rusia, donde todo estaba a punto para desembarcar pero toparon con la devaluación del rublo. Pese a ello, un 15% de sus ingresos ya procede del exterior.


La firma artesanal tarraconense elabora una cerveza con avellana y una de 17 grados


Origen información: Diari de Tarragona

Les marques cerveseres mantenen una silenciosa batalla per guanyar visibilitat patrocinant festes, com Estrella Damm amb la Mercè, i obrir-se pas en un mercat segmentat

Cervesa: és la guerra

 

 Les marques cerveseres mantenen una silenciosa batalla per guanyar visibilitat patrocinant festes, com Estrella Damm amb la Mercè, i obrir-se pas en un mercat segmentat

Les marques de cervesa pugnen per guanyar visibilitat en barres de concerts i festivals . AAD

 

 

Aiats Agustí

LES CLAUS El consum i producció de cervesa creixen lleugerament després d'anys de caigudes
Damm patrocina la Mercè, però ha perdut el patrocini de les Festes de Gràcia
Mahou San Miguel, Heineken i Damm són les tres cerveseres més grans de l'Estat
La patronal Cerveceros de España agrupa les principals empreses del sector
Olalla: "El consum de cervesa és moderat i conforme amb les perspectives econòmiques personals"

Damm torna a patrocinar les festes de la Mercè d’enguany. Les marques de cervesa mantenen una pugna per guanyar visibilitat i patrocinar actes culturals, festivals, concerts i posar els seus tiradors a les barres de les festes de barri.

Un dels exemples d’aquesta guerra de marques de cervesa va tenir lloc durant les passades festes de Gràcia. La pugna va estar a punt de matar el Festigàbal, certamen musical organitzat per la sala Heliogàbal des de ja fa 10 anys per les festes de Gràcia. La Federació Festa Major de Gràcia va canviar aquest any de patrocinador i es va passar a San Miguel. El festival, que fins aquest any se celebrava a la plaça de Rovira i Trias, estava patrocinat per Damm i enguany s’ha hagut d’exiliar de la Vila de Gràcia a La Sedeta com a conseqüència de la competència entre marques cerveseres.

Aquest és només un petit exemple de la ferotge i silenciosa batalla en què lluiten les grans marques cerveseres per obrir-se mercat en zones on no són majoritàries. En un context d’una tímida recuperació del consum de cervesa en l’hostaleria, però també una retallada en el consum a les llars, les cerveseres pugnen per un mercat més afectat per la climatologia que per la crisi econòmica.
Les xifres de la cultura cervesera
La patronal cervesera espanyola publica cada any un estudi sobre el sector. L'associació Cerveceros de España representa el sector des del 1922 i actualment està formada per Mahou San Miguel, Heineken España, Grup Damm, Estrella de Levante, Grupo Alhambra Alimentaria, Hijos de Rivera, Compañía Cervecera de Canarias i La Zaragozana.

Segons aquest estudi la producció de cervesa va augmentar un 2,8% el 2014 respecte de l’any anterior. Les dades de la patronal indiquen que el 2012 a Espanya es van consumir 47,5 litres per càpita, mentre que la mitjana europea és de 72,8 litres. Malgrat aquesta dada, l’Estat espanyol és el quart productor de cervesa a Europa –i la desena a nivell mundial- amb una producció anual de 33 milions d'hectolitres, gairebé el doble que Bèlgica (amb 18 hl). Segons dades de la patronal, lideren la producció del vell continent Alemanya (95hl), Regne Unit (45hl) i Polònia (37hl).

Per primera vegada des de l'inici de la crisi, aquest 2014 s’ha registrat un increment considerable del consum de cervesa, més del 3% i les vendes globals de cervesa van augmentar per primera vegada de forma significativa des del 2008, un 2,3%. Així mateix, les vendes al canal hostaler van créixer un 3,6% durant l’any 2014, mantenint-se com a principal canal de consum, amb un 64% del total. Per la seva banda, el consum de les llars d’aquesta beguda alcohòlica es va veure retallat en un 2%.
Jacobo Olalla és el director general de la patronal Cerveceros. Pel sector, segons el seu parer, el consum de cervesa és un clar indicador de la confiança del consumidor en l’economia. Per aquest motiu pren la dada general i considera el “consum de cervesa com a molt madur”, però alhora “moderat i conforme amb les perspectives econòmiques personals”.
Un gran mercat compartimentat
Segons l'informe, el líder en vendes és el grup Mahou-San Miguel –que produeix Grimbergen, Carlsberg o Alhambra, que també formen part de la seva escuderia- amb 11,8 milions d'hectolitres i una quota de mercat del 37%. En segona posició es troba Heineken -Cruzcampo, Sol, Murphy’s…- amb 10 milions d'hectolitres i una quota de mercat del 30%.
La tercera posició és per Damm -Estel, Keler, Skol…- amb 8,3 i un 25%. Molt per sota d'aquests gegants trobem als Hijos de Rivera (Estrella Galícia), la Compañia Cervecera de Canarias (Daurada, Tropical…) i La Zaragozana (Ambar, Sputnik…) amb percentatges que van del 3,6% a l'1,5%. Finalment, existeix el grup de “altres” on s'engloben altres marques petites i les artesanes: juntes amb prou feines arriben a l’1% de la producció de cervesa a Espanya.
Un estiu calorós per fer calaix
Un dels factors que més influeix en el consum de cervesa, més que la crisi econòmica, pot arribar a ser la climatologia. L’estiu de l’any 2012 va ser una estació negra pel sector de la cervesa, amb un període estiuenc marcat per unes temperatures moderades i pluges, que, a més, va coincidir amb un greu aprofundiment de la crisi econòmica. “La cervesa es consumeix majoritàriament en l’hostaleria, a més durant l’estiu, els turistes que provenen de països amb un gran consum de cervesa (com Anglaterra o Bèlgica) també en consumeixen a casa nostra”, explica Olalla i afegeix que “aquell estiu [el del 2012] va ser molt dolent”.

Segons Olalla, el patró de consum de la cervesa a Espanya és més aviat com el d’una beguda refrescant, no pas com una beguda alcohòlica –com en altres països europeus com Alemanya-, per aquest motiu, si la climatologia no acompanya la gent no consumeix. De fet, apunta, “els consums de cervesa a Espanya es disparen a les zones més càlides, com ara Andalusia, en comparació amb el nord”.

Està clar que les cerveseres s’han deixat la pell per promocionar-se i intentar vincular el seu producte a actes culturals, festes, concerts i un llarg etcètera per compensar les males xifres dels darrers anys. Demetrio Carceller, de Damm, va afirmar que els preus del barril havien baixat a nivells de l’any 2005.
És la guerra
El descens del consum ha estat especialment intens al sud, el principal mercat de Heineken Espanya, empresa propietària de la sevillana marca Cruzcampo. Aquesta empresa no només es va distanciar del capdavanter, el grup Mahou-San Miguel, sinó que, glop a glop, la tercera companyia del rànquing estatal comença a trepitjar-li els talons: Damm.

La penetració de Mahou a Andalusia va venir gràcies a l'acord amb la cadena de restaurants La Sureña i 100 montaditos que servien en exclusiva aquesta cervesa. Heineken va entendre que la millor defensa és un bon atac i finalment va arrabassar el contracte a Mahou i ara en els locals de la Sureña i 100 montaditos només se serveix Cruzcampo.

Un altre exemple del difícil camp de batalla que representa la cervesa és l’aparició de Moritz a Barcelona, de fet la primera cervesera que es va instal·lar a l'Estat espanyol al s. XIX i desapareguda fins l’any 2004. Moritz va introduir als supermercats les ampolles de 33 cl. que Damm reservava per a l’hostaleria, alhora que va tenir cura dels responsables de les barres de concerts i festivals i va apostar per la llengua catalana.

La reacció de Damm va ser organitzar uns fantàstics i generosos concerts davant la seva fàbrica del carrer de Rosselló de Barcelona durant les Festes de la Mercè, reivindicant la seva pertinença a Barcelona. També ha introduït els envasos de 33cl en els supermercats i ha iniciat una dura batalla al sector de les barres de festes majors i concerts. Finalment, Damm va començar a etiquetar en català. Mentrestant i de manera sigil·losa van apareixent a les terrasses de la ciutat comtal ampolles d’Estrella Galícia.

Cap de les principals cerveseres del país, Mahou, Heineken o Damm, volen comentar en públic l'espinós assumpte de la política de preus. Tampoc la patronal. Olalla espera, però, poder tornar a les xifres de producció de l’any 2007 i millorar els ingressos. “Si es manté l’índex de recuperació i es manté l’estabilitat fiscal (l’IVA de la cervesa a l’hostaleria és el reduït), i no es grava amb impostos de begudes de més consum, com la cervesa o el vi, és probable que així sigui”, comenta Olalla.
Un valor afegit desconegut
Si bé les marques de cervesa intenten vincular-se amb la mediterraneïtat, el bonrollisme, la cultura del bar i els bons amics, un dels aspectes que no exploten tant és el fort arrelament que tenen pel que fa a la producció local dels seus productes. “Un dels factors que més sobresurten del nostre sector és que el 90% de la cervesa que es consumeix a casa nostra, es produeix a casa nostra i que, a més, la totalitat de les 650.000 tones d’ordi s’empra per fer aquesta cervesa”, indica Olalla i afegeix: “No importem ni malta ni ordi”. Cal afegir, a més, que el sector dóna feina a 257.000 persones i aporta uns 7.000 milions d’euros en valor afegit a l’economia.

Les exportacions de cervesa encadenen cinc anys consecutius d'increments -multiplicant-se per 2,6- i solament el 2014 van créixer un 28% respecte a l'any anterior. El total de cervesa comercialitzat per les companyies pertanyents a Cerveceros a l’Estat va ascendir a 32,3 milions d'hectolitres. “L’arribada de la crisi ha obligat a exportar i creiem que aquesta tendència ha vingut per quedar-se”, diu Olalla i explica, a més, que “els preus competitius a l’estranger de les cerveses espanyoles fan fàcil que s’obrin mercat”. Els països a on més cervesa s’exporta són països amb una gran tradició cervesera, com ara Anglaterra, o països amb què Espanya ha tingut una relació colonial: el primer importador de cervesa espanyola és Guinea Equatorial, seguit de Portugal.
Les artesanes volen créixer
Actualment a Espanya hi ha 314 microcerveseries inscrites al Registre General Sanitari. Als Estats Units, aquestes, tot i que amb unes dimensions diferents, tenen una quota de mercat del 16%. A Espanya no arriben a l’1%. Des de la patronal asseguren veure el fenomen amb molt d’interès, tot i que estan amatents per tal de garantir que tota la normativa i els estàndards de qualitat es compleixen. “La competència ens fa a tots millors, però cal mantenir la qualitat”, diu Olalla, per, sobretot “no tacar la imatge del sector”. Tot i això, segons diuen des de la patronal, les seves portes estan obertes i tenen “tot el nostre suport”.

S'estima que actualment totes les cerveseres artesanes juntes produeixen uns 40.000 hectolitres i que les comunitats autònomes que lideren el sector en nombre de productors són Catalunya i País Valencià seguides d'Andalusia, Galícia i Madrid. Al voltant del 0’1% de la producció total de cervesa a Espanya és artesana. Mentre que la producció de cervesa industrial s'ha estancat o creix poc en els últims anys, el de cervesa artesana segueix creixent a bon ritme: la seva quota es duplica cada any.

Només a Catalunya, la comunitat més activa en aquest sector, hi ha 40 marques i unes 25 microcerveseries. En aquests moments, la líder del sector a escala estatal és Montseny i els líders en instal·lació de fàbriques, Cerveseria Artesana. Totes aquestes dades no tenen res d'especial, fa tan sols 10 anys pràcticament no hi havia cap cervesera artesana. Només queda espai per créixer i consumir amb moderació.

 

Origen informació:  Via Empresa 

Branding in Barcelona, Moritz is Back

Branding in Barcelona, Moritz is Back

Visiting Spanish beer Web sites, starting with the returning label, Moritz, is a lesson in national brewing history
Do enough eating, drinking or walking around in the food-crazed city of Barcelona and the signs are hard to miss: a big, blue "M" on a canary yellow background, announcing the return of Moritz beer to Spain's Catalonia region. It's a smart look that's somehow both nostalgic and modern looking, which seems to be exactly the message that the recently relaunched beer brand wants to convey.
Originally the creation of an Alsatian brewer who swapped his native Alsatian taste buds for the Spanish — going from choucroute to suquet, one might say — Moritz first got going in 1856. Look at any company literature that follows its 2004 relaunch and it often seems like a catalog of its offerings for the past 150 years — good-looking stuff that still seems fresh and helps give the brand's relaunch some instant credibility.
"It's an old brand," says Albert Castellón, general manager at Moritz. "It disappeared in 1978 when it was the most renowned brand in Barcelona," but bad financial dealings brought about its downfall.
"But the brand has stayed in people's brains," he says. "This has helped us communicate our message."
The Moritz website takes the nostalgia trip a step further. Even if your Spanish or Catalan is rusty or nonexistent, it's a fun romp through world history that has little to do with beer, making hip jumps from subjects like Neil Armstrong's walk on the moon to poking fun at Spain's ex-dictator Francisco Franco.
Along with tradition and historical ties, the other major card Moritz is playing is its link to Barcelona, giving the city's name marquee placement on its labels and marketing materials.
In Barcelona itself, the marketing goes even further. Tiny old Seat cars (natively manufactured in Spain), impeccably restored and decked out with a fresh coat of the company colors, turn heads as they dart across the city, spreading the word. Moritz is also in the process of refurbishing its old brewery in the city center. From the outside, the building's façade is already a beautiful connection to town. Inside, the corporate offices, which occupy one side of the building, have the glaring fluorescent bulbs, blank white walls, and cheap new furniture of a recently-funded Internet startup, but the microbrewery it will soon open in the rest of the space will be another way to further cement its tie to the city.
"It's a matter of brand here [in Spain] and people want to drink beer that has a relation with the region," says Castellón.
In Spain, where much of the beer market competition comes from regional breweries, this creation of a strong local tie makes good sense. In Catalonia, where the Moritz brand is making its major push, it faces stiff, entrenched competition from the San Miguel brand and the near-ubiquitous Estrella Damm line of beers. Both competitor brands seem to prefer popularity to quality, which may open a different door for Moritz.
If you read between the lines in what Castellón says, it could be that Moritz may be dreaming of Estrella's impressive numbers, but with the classier reputation of a microbrew. When Castellón mentions Estrella, it tends to be in terms of market share, but the models he seems to prefer are those of classier brews.
"I was in Cleveland a few months ago and Sam Adams was everywhere," he says, clearly impressed with the American label's progress from a Boston-based brew to a national success story.
Barcelona's XiX Bar, a locals-centric café by day and hip bar with killer gin and tonics by night, seems so unimpressed with Estrella and San Miguel that it bucks the town's trend and offers neither on tap.
XiX Bar's co-owners Rosa Solà and Mike Cruickshank are impressed not only with the Moritz marketing efforts toward their clients, but also how the company works with the bars that serve its beer.
"I think they're coming in [to the market] strong and deep," says Solà.
"Estrella's beginning to feel the pinch," adds Cruickshank.
They're also impressed with the company's marketing efforts.
"C'est magnifique," says Solà, employing a bit of the French touch. "They treat us very well and do a great publicity campaign."
Moritz is also making strong inroads with XiX Bar's clients. "We had some marketing signs up around the bar and people liked them so much, they stole them," says Solà. She explains that another bar they own, Pescada Salada ("salty fish"), was one of the first places in town to stock the beer after it was re-released, and people would come to the bar just to try the new brew.
Across town, Cristina Jolonch, food writer for the magazine of La Vanguardia newspaper, believes that Moritz is running its re-entry to the market quite well.
"The main difference [between Estrella and Moritz] is that Estrella is very popular," but does not put a big effort into quality, explains Jolonch. This "cut above" technique seems to extend beyond the taste of the suds. Estrella's website looks downright corny next to the yellow-and-blue offering of its rival. A visitor to the Moritz site will stay because it strikes a balance of cool, whereas the Estrella site looks like, with enough rooting around, visitors might find offers for free stuff or pictures of girls in bikinis.
Jolonch is also optimistic about Moritz's chances for long-term success. "I think it will work well. It tastes very good and they are marketing it very well. They are also doing a great job at getting it into the good restaurants."
Sure enough, at the new tapas bar Inopia, run by Albert Adria — the pastry chef at his brother Ferran Adria's famous three-star restaurant, El Bulli — there's a sort of "Moritz corner," with a booth set off in a section of the restaurant that sits under a wall-sized Moritz painting.
Along with Estrella and San Miguel, "The international brands... the ones that are a bit 'premium' — that's where their big competition is," says Jolonch. She mentions brands such as Corona (which curiously goes by "Coronita" in Spain) and Heineken.
If Moritz has its way, it'll be a bit of both.
"I think [Moritz is] going to hit their stride in about five years," says Jolonch. "It'll be everywhere."
Origin information: BussinessWeek