El tastador de Robert Parker Luis Gutiérrez: «A Catalunya hi ha 'riojitis', especialment a Barcelona»

Luis Gutiérrez: «A Catalunya hi ha 'riojitis', especialment a Barcelona»

El tastador de Robert Parker explica en què consisteix la seva feina i parla de com veu el sector vitivinícola del país

El tastador Luis Gutiérrez en una imatge recent - M.R.

Margalida Ripoll / Salvador Cot

Luis Gutiérrez (Àvila, 1965) és un dels cinc tastadors de Wine Advocate, la revista de Robert Parker, des de fa 3 anys i mig. És el primer no anglosaxó fent aquesta feina i és el responsable de tastar els vins catalans, espanyols, portuguesos, argentins i xilens. Precisament per això aquests dies ha estat a Catalunya i amb el suport de Núria Ruiz, tastadora dels Premis Vinari, hauran passat per les seves mans al voltant de 800 vins, dels quals, 600 rebran la famosa puntuació Parker.

Amb un llenguatge planer i amb la voluntat de fer arribar la passió que sent pels vins a tothom, assegura que té la millor feina del món. Defuig de la pressió que suposa ser conscient que en funció de la seva opinió pot fer buidar el magatzem de qualsevol celler. Es defineix com a tossut i un pèl psicòpata i afirma que el dia que no pugui dir el que vulgui de qualsevol vi deixarà aquesta feina perquè el que més valora és la seva independència. Té clar que a Catalunya i al món, la tendència del sector del vi és aconseguir explicar un territori i la seva singularitat, perquè fer el que fa tothom, diu, ja no té valor.

- El que diu la llista Parker va a missa...
- A veure, Wine Advocate és una guia. Intenta guiar als nostres subscriptors que són amants del vi, però no és un dogma. Els tastadors de Parker donem la nostra opinió i puntuem, però després cadascú fa el que vol. Ara bé, tenim molta responsabilitat perquè l’opinió de la revista és la més citada del món i això no ho perdem de vista.
- I en funció del número màgic que vostè atorga a un vi o un altre pot fer que aquell vi es vengui sol o no es vengui. És conscient de la influència que té en el sector? - Intento no pensar-hi, la veritat. A mi qui em paga el meu sou és el subscriptor de Wisconsin que paga 100 dòlars a l’any per veure que dic jo dels vins. Què és una persona que té un interès i intento recomanar-los i explicar-los. Tu t'has de calibrar amb el paladar de la gent... Si ho pots fer, és quan la meva opinió té valor. No vivim de la indústria del vi i per això som independents. De fet jo tasto a etiqueta vista i si puntuo malament o com no s’esperaven, d’algun celler em deixen de parlar. Faig el que trobo i dono sempre la meva opinió. I el que dia que no pugui fer-ho, plego.
- Què busca en un vi? - El que valora Parker en general és la diversitat i l’estil propi, però no hi ha un "estil Parker". I a mi personalment m’avorreix que tots siguin iguals. Els vins han d’explicar coses, d’on venen, la seva història...
- Aleshores valora especialment l’originalitat?
- No necessàriament. M’interessa un vi original si m’agrada, si em sorprèn, però també m’interessa aquell que fa sempre el mateix vi però que cada any intenta fer-lo millor i s’hi posa i s’hi esforça. Aquesta gent no l’hem de perdre de vista. Al final és una qüestió d’equilibri. El vi convencional pot ser interessant, òbviament.
Fer vi és molt dur, no és una broma, i això s’ha de tenir en compte. Respecto moltíssim qualsevol persona que sigui capaç de fer vi encara que a mi no m’agradi. Costa molt. Hi ha gent que fa molta feina i en general es treballa molt per fer vi. L’equilibri entre la novetat i la bona feina m’interessa. Busco els que fan coses noves, m’agrada, però els que estan pencant per treballar el seu producte i millorar-lo també. Intento mantenir aquest equilibri.
- Com ho fa vostè per mantenir aquest equilibri?- Per tastar, l'entrenament i la pràctica és la clau. Però vaig una mica més enllà i intento entendre els vins. I demano sempre coses. De cada vi que tasto a l’elaborador li demano una fitxa. I a part de les coses bàsiques de l'anyada, de l'elaboració, de les varietats, de la vinya, que per cert és curiós veure com a vegades les mateixes vinyes envelleixen de 5 en 5 anys d’un tast a un altre (riu), una de les primeres preguntes què faig és: "Què és el que pretén?". A més, a mi m’agrada anar a la vinya. Als cellers no tant perquè són tots iguals, però la vinya sí i sobretot fer fotos. D'un amic amb qui viatjava quan era jove que és fotògraf amb els temps vaig aprendre a copsar aquells moments especials que expliquen moltes coses. M'agrada fer fotos. Per això els meus articles sempre en tenen moltes.


- Pel que fa a les varietats li dona valor al debat sobre la recuperació de les autòctones?- Hi ha d’haver de tot i no s'ha de ser taliban. A vegades vendre un vi d’una varietat determinada és vendre un territori i a vegades no. A Rueda se n'han adonat d'això perquè fins ara venien verdejo, quan en realitat el verdejo de Cuenca també ven i no és Rueda. La singularitat és important. Però per altra part, hi ha per exemple, cabernet plantat a algunes denominacions catalanes fa 100 anys que ha evolucionat i això és nota. Al final, el mercat el que vol és l’originalitat perquè si fas el que fa tothom no podràs competir. A mi si em donen un vi de no sé on però que sembla d'un altre lloc, encara que sigui bo, a mi no em quadra. Si l'etiqueta diu Penedès, xarel·lo, 2013 això és el que hi vull trobar. Però un vi no és millor o pitjor en funció de la varietat. Hi ha una mica de talibanisme amb això de les varietats. Un vi no serà més bo per ser d'una varietat recuperada ni per ser vell serà més bo... Hi ha lloc per tot i el més divertit és la diversitat. El que em fregeix i per mi és el més avorrit del món és que tot sigui igual. Em fa enfadar...
- La diversitat, la personalitat, obre la porta a nous consumidors?- I tant que sí! És quan realment descobreixes que els vins de llocs diferents són diferents, quan surt la personalitat dels llocs, quan tens ganes de descobrir-ne de nous perquè saps que potser et trobis coses diferents. És per això que els que ens agrada el vi comencem a pensar a anar més per sota de les denominacions d’origen, perquè són vins amb relat, són d’aquell poble o d’aquella zona, perquè el territori és com és. Clar que aquí construir això que tenen, per exemple, a la Borgonya ens portarà dues generacions... El sistema de les DO està mogut pel volum i el que mana és el que ven més...
- Però aquest relat del vi no sempre és comunica gaire bé, no ho troba?- No comuniquem gaire bé, és cert. I d’això en tenim la culpa una mica tots. És que a vegades ho fem tot massa transcendent. Vaig anar a una jornada de portes obertes al celler d’un amic i hi havia penjat uns cartells de "prohibit corbates" és que perquè necessites una corbata per tastar un vi?... Bé, per això i per moltes altres coses. S’ha de simplificar tot i fer-ho molt més accessible. Ja sé que és molt fàcil dir-ho i difícil de fer. Però és que s’ha perdut l’espontaneïtat del vi. “No bec vi perquè no hi entenc, però ningú diu no menjo carn perquè no hi entenc, hem perdut de vista que el responsable del vi és qui l’ha fet i no qui el pren... Segurament això ve d’enrere, del "vino peleón", del borratxo del poble que inevitablement bevia i perquè era el més barat..., i tot això queda en la memòria col·lectiva. Si hi afegim contraetiquetes del tipus "aquest vi ve dels millors raïms de les nostres millors vinyes"...jo sempre em pregunto i amb els raïms dolents que en fan?
- I a la gent jove com li expliquem el vi?- És la pregunta del milió. A Argentina la gent jove en pren i a Copenhagen i a Sant Francisco... Jo crec que això un dia arribarà aquí però com una moda, tipus la del gintònic i funcionarà i quan passi a la gent del vi se’n quedarà cara de tontos i direm “què ha passat? Què hem fet malament? És que clar, jo a vegades vaig a tastos que penso, no m’estranya que a la gent jove no l’interessi perquè això no pot ser més caspós...
- Vostè publica cada dos mesos la seva opinió sobre 600 vins i els puntua. Com ho fa?- Sóc una mica lent, vaig a 10 per hora, (riu). Tasto de mitjana, 10 vins en una hora. Normalment els agrupo per cellers i a mesura que vaig tastant vaig escrivint el que en penso tal i com s’ha de publicar en anglès. Tinc molta feina i si no ho faig així no arribaria. I en el mateix moment ja els puntuo. Els vins tops, els que veig que estan a dalt de tot els torno a tastar i finalment ajusto les puntuacions. Tinc una escala mental. I en funció d’això i sempre comparant vaig posant el número. Hi ha gent que es pensa que el número surt sol, però és un procés. Tinc una escala mental, sóc enginyer i molt estructurat, i en funció d’aquesta escala mental vaig ajustant i polint les puntuacions. Recordo perfectament els molt bons i els molts dolents. La resta, si no ho tinc molt ben apuntat, no ho puc recordar. Faig jornades de matí i tarda, com a qualsevol altra feina i tret de menjar, quan faig un descans entremig, fumo i prenc cafè. Sóc un tipus normal. I si un vi és dolent es nota de seguida, i si és bo, tres quarts del mateix. És que un vi de 100 punts Parker pràcticament fa que el cor se’t pari!
- Què en pensa que a Catalunya els vins catalans no siguin els més consumits?- Perquè hi ha riojitis, especialment a Barcelona, però també a la resta de l’Estat. I mira que fa anys que Parker ja deia que als vins de Rioja els hi sobrava fusta i ningú li feia cas...Ni a Catalunya ni a Espanya no hi ha una gran cultura del vi, perquè durant molts anys estàvem més preocupats per la subsistència. Estem a pàrvuls o primer d’EGB. És que aquí tot és molt recent. El Priorat, per exemple, que té un prestigi indiscutible a tot el món, es va reinventar al 89, és que fa dos dies! Si ho comparem amb Bordeus que van classificar els seus vins al 1855, la nostra història és molt recent. És que estem parlant d’una glaciació. Per fer canvis en el món del vi a vegades vol dir generacions. De tota manera a Catalunya s’està intentant trobar la diversitat i la singularitat de cada lloc, però clar, és un procés lent i tot just hem començat.


- Cap a on va el món del vi? A Catalunya i al món la tendència, i que quedi clar que això no vol dir que tothom faci el mateix, és a desprendre's de coses. A treure’s maquillatge. Hi ha una tendència a moderar els excessos. Abans pensàvem que "quant més millor" fruita madura, molta fusta, i aquests excessos s’estan moderant. La gent se n’adona que els vins no són tan pesats, se'ls beu millor, en consumeix més i per tant el celler ven més. És que abans hi havia vins que només d’obrir-los et pegaven un cop de puny i en un dinar i entre uns quants no et podies ni acabar una ampolla. Quan a un vi li treus tot el maquillatge apareix la seva personalitat i tots són més interessants.

- Què en pensa dels vins naturals?
M’agrada que la gent faci coses noves, que provi. Està bé qüestionar el que es fa sempre. Perquè és un revulsiu perquè el sector es mogui i ajuda a fer coses noves. Encara que s’equivoquin. Ara bé no es pot justificar tot. A mi el procés d'elaboració no m’interessa tant com el resultat final. El vi ha de ser bo, estigui com estigui fet. Està bé que es baixi el sulfurós, per exemple, perquè crec que és bo reduir la intervenció, però no hem de perdre de vista que el vi en estat natural no existeix. I si el resultat final no queda bé, per mi no hi ha justificació possible.
- I els que no en sabem tant com vostè, com distingim el que és moda que passarà i el que quedarà?- És que això no és feina del consumidor! És el que li deia abans. Miri. Cal explicar el vi, però no tornar-nos bojos. Per això l’enoturisme és tan important. Si t’agrada el vi i trepitges la terra i parles amb la persona que el fa es crea un vincle molt més fort que quan el compres a un botiga. Això és el que enganxa la gent i això fa que la gent tingui criteri. Una ampolla de vi és una foto d’un lloc i d’un moment que a més evoluciona amb el temps però la prova és senzilla. Agafi quatre ampolles de vi per un àpat amb gent i miri quina s'acaba abans. Això, al final, és el que compta!

Comentario de Wines Inform Assessors

Content de sentir opinions tan raonables  

  Wines Inform Assessors

Origen informació: Vadevi.cat

¿Vino de gourmets por 1,5 euros?

La guía de parker dio 90 puntos a un blanco básico y luego se aclaró que el vino examinado no era rúa 2010

C.L. - Miércoles, 21 de Diciembre de 2011 -

Vitoria. Un vino blanco genérico de A Rúa, cuyo precio es de 1,5 euros en los supermercados, accedió, al parecer de forma errónea, a la élite enológica mundial de la mano de lista de Robert Parker. El destituido catador Jay Miller se cubrió de gloria después de aupar a un vino usado habitualmente para cocinar, elaborado por la Cooperativa Virgen de las Viñas, de Ourense, a la nobleza vitivinícola. "Luego se supo que era un vino de la misma bodega pero no era el que aquí se comercializaba tan barato", aclara el enólogo y sumiller, Mikel Garaizabal.

El vino blanco gallego de Valdeorras denominado Rúa 2010 fue la gran sorpresa de ese año en la guía de Robert Parker, con una puntuación de 90. El efecto Parker no se hizo esperar y surgieron pedidos de Rúa de todo el mundo, agotando en poco tiempo las existencias. Los críticos no entendían, sin embargo, como ese blanco bastante modesto, -confeccionado con un alto porcentaje de uva Palomino-, había subido tan alto en el escalafón. Pero definitivamente el tema se complicó cuando el responsable de la empresa que exporta el producto a Estados Unidos señaló que, en realidad, la bebida enviada al señor Parker no era exactamente el vino que distribuye esa cooperativa. No era la primera vez, sin embargo, que Miller metía la pata. Ya planeaba sobre él la sombra de la duda con un vino mediocre de Jumilla que recibió también una alta nota en TWA.

Origen información: Noticiasdealava.com

Rioja Resident and Ex-Pat Americano Tom Perry on WineFuture-Rioja 2009 & Spanish Wine Crisis Observations (Nine)

11/19/2009

Rioja Resident and Ex-Pat Americano Tom Perry on WineFuture-Rioja 2009 & Spanish Wine Crisis Observations (Nine)

Tom Perry, American-born, long-time Rioja resident, wine industry veteran and expert on wine marketing.

* * * * *

Tom Perry, American-born, long-time Rioja resident, wine industry veteran and expert on wine marketing. Photo by Gerry Dawes©2009.

Don Geraldo,

Yes, I was able to attend, thanks to a complimentary invitation from Marqués de Riscal, whose finace director Fernando Salamero was my boss for 15 years while I was the director of the Rioja Exporters' Association.

I'd be glad to answer your questions, but first my views on the conference.

I especially enjoyed the presentations about social media (Ryan Opaz, Gary Vaynerchuck and Jeremy Benson), Miguel Torres' talk about climate change and what Torres is doing about it, Tim Hanni's presentation about taste perceptions and Nicola Jenkin's talk about packaging.

However, as I mentioned in a comment to Catavino, a lot was left unsaid.

I personally feel that an important issue for the future of wine is overcoming the major hurdles small and many medium-sized wineries have to overcome just to find a route to market. We can talk about empowering consumers all day but if consumers can't buy certain products because of
•the increasing concentration of distributors (USA)
•the increased power of supermarkets and the demise of traditional retailers (UK)
•the impossibility to sell wine through the internet between countries in the European Union
•the difficulties small US wineries face to sell directly to consumers in different states (although this is improving)
these brands are handicapped.

In Europe, traditional wine producing countries face decreasing per capita consumption of wine and a lack of interest on the part of young consumers. There was a lot of talk about being able to connect with consumers but nothing was said about strategies to interest young consumers from Spain, France and Italy to wine.

I think there should have been more emphasis on these real issues facing our industry.

Parker tasting:

I attended it and also helped Alberto Gil with his interview with RP on the 13th. There were 20 wines in the tasting (18 garnachas and two Riojas) as you know, and I was very pleasantly surprised by the 7 Châteauneuf-du-Papes. All of them were really elegant, not overoaked and overripe and showed both the place they were from and the characteristics of the variety.(BTW, the châteauneufs in the RP tasting were all unoaked.)

The 1945 Riscal was superb. I also liked the Clos Erasmus from Priorat (not at all inky and inscrutable), Espectacle from Montsant,the Clarendon Hills Old Vines and the Killakanoon from Australia. I thought the Contador wasn't ready to drink yet and the Aquilón and Atteca Armas (both from Jorge Ordóñez) were too "fruit-bomby" for my taste.

In the interview (I'll try to send you a link from LA RIOJA), RP defended himself from his detractors by saying that he had an eclectic palate and that he was displeased with two of the wines in the tasting because they were overoaked!

He said that his strategy up to now was to invite the most representative importers of Spanish wines for lunch. RP paid for the lunch and the importers did a tasting of their products. He mentioned that Jay Miller would be visiting Spain frequently in the future.

He came across as a passionate, sincere guy.

http://www.larioja.com/20091114/rioja-region/volvere-rioja-pero-hare-20091114.html

http://www.larioja.com/20091114/rioja-region/mondovino-logro-personas-interesantes-20091114.html

Spanish Wine Crisis observations:

With regard to the wine crisis in Spain, most of the problem has to do with young people's lack of interest in wine. I think the trade has made it too complicated for most people.

We have to educate young people about wine in an easy, non-technical way; get them to appreciate it for its taste and accompaniment to a good meal with friends, and if they're interested in learning more, they can (once the trade makes it possible to learn about it - in Logroño there's only one serious tasting a month - and there's only room for 50 people!)

One of the great failings of the Spanish wine trade is allowing lambrusco to be the wine of choice of young people. It's cheap, uncomplicated and women love it (it's an easy choice for a guy to make when he invites his girlfriend out to dinner). Why haven't we come up with a Spanish product? Kalimotxo and tinto de verano are fine, but hard to brand. It shows you what poor marketers we are!

The second problem, at least for Rioja, is the economic crisis in general, which is hurting restaurants, Rioja's main sales channel here.

Un abrazo,

Tom

About Gerry Dawes

Gerry Dawes was awarded Spain's prestigious Premio Nacional de Gastronomía (National Gastronomy Award) in 2003. He writes and speaks frequently on Spanish wine and gastronomy and leads gastronomy, wine and cultural tours to Spain. He was a finalist for the 2001 James Beard Foundation's Journalism Award for Best Magazine Writing on Wine, won The Cava Institute's First Prize for Journalism for his article on cava in 2004, was awarded the CineGourLand “Cinéfilos y Gourmets” (Cinephiles & Gourmets) prize in 2009 in Getxo (Vizcaya) and received the 2009 Association of Food Journalists Second Prize for Best Food Feature in a Magazine for his Food Arts article, a retrospective piece about Catalan star chef, Ferran Adrià.

". . .That we were the first to introduce American readers to Ferran Adrià in 1997 and have ever since continued to bring you a blow-by-blow narrative of Spain's riveting ferment is chiefly due to our Spanish correspondent, Gerry "Mr. Spain" Dawes, the messianic wine and food journalist raised in Southern Illinois and possessor of a self-accumulated doctorate in the Spanish table. Gerry once again brings us up to the very minute. . ." - - Michael & Ariane Batterberry, Editor-in-Chief/Publisher and Founding Editor/Publisher, Food Arts, October 2009.

Origin information:
http://gerrydawesspain.blogspot.com/2009/11/rioja-resident-and-ex-pat-americano-tom.html

«La barrica de roble nueva echa a perder lo mejor del vino gallego»

«La barrica de roble nueva echa a perder lo mejor del vino gallego»

Entrevista Gerry Dawes Columnista de publicaciones estadounidenses sobre vinos, Gerry Dawes aprovechó su reciente estancia en Galicia para animar a las bodegas a cuidar sus señas de identidad

Autor del comentario: Luis Díaz
Localidad: monforte

El crítico gastronómico estadounidense Gerry Dawes visitó días atrás las denominaciones de origen vinícolas gallegas, en un iniciativa promovida por la Cámara de Comercio de Vilagarcía con motivo de la feria de Ferrol Fevino. Durante su periplo, Dawes estuvo acompañado por un grupo de importadores de su país. Camino del aeropuerto de Barajas, atendió telefónicamente las preguntas de La Voz. Su pasión por los vinos gallegos que no sucumben a las modas pasajeras se percibe incluso a través del móvil.
-Lo que se está haciendo en Galicia es muy interesante, sobre todo los vinos blancos. Hay cosas extraordinarias en Rías Baixas, O Ribeiro, Valdeorras... También en Ribeira Sacra, donde aún tienen que mejorar bastante, pero están en el camino. -¿Y por dónde cree que pasaría ese camino? -Si hablamos de tintos, por no imitar a la Ribera del Duero o al Priorat. Hay que hacer los vinos pensando en el clima y en la materia prima que se tiene. Eso sí, con menos rendimientos en la viña. En Ribeira Sacra pude probar algunos tintos deliciosos, muy agradables, que se pueden servir ligeramente fríos como un Beaujolais [vino joven más reputado de Francia]. -¿Cómo valora la apuesta por los vinos de crianza?
-La utilización de madera nueva es un tremendo error. La crianza en barrica no fue pensada para dar a los vinos sabor a roble. La madera nueva oculta por completo el encanto del terruño que tienen muchas zonas de Galicia, y muy especialmente la Ribeira Sacra. Si enmascaras la materia prima con un mal uso de las barricas, arruinas todo lo bueno que tiene. La estás convirtiendo en sopa de roble.
-Los vinos elaborados en Rías Baixas, están teniendo un éxito formidable a nivel comercial en Estados Unidos y creo que todavía pueden mejorarlo bastante. Creo que el Ribeiro también está a punto de explotar comercialmente, si no cae en el error de las crianzas en maderas nuevas. Las mezclas de variedades de los pequeños productores de esta denominación van a sorprender a mucha gente. -Parece obsesionado por los riesgos de la crianza en barrica para el vino gallego. -Sinceramente, no creo que la crianza en madera aporte nada positivo a los blancos gallegos. Pierden fruta, terruño, mineralidad... Los bodegueros deben sentirse orgullosos de sus vinos, de sus suelos y sus variedades. Hay vinos gallegos que pueden crecer en botella durante años sin necesidad de pasar por madera. El albariño que madura sobre lías finas de Pazo de Señoráns es algo extraordinario, uno de los mejores blancos que se hacen en Europa. He probado varias añadas de albariños de Fefiñanes y me parece otro grand cru [denominación francesa para terrenos superiores por la calidad que transmiten a sus vinos] gallego. Son vinos que entran sedosos, cargados de fruta y especias, y dejan una sensación mineral con un posgusto larguísimo. -¿Ve mercado para los tintos fuera de Galicia? -Por ahora veo buenas maneras, vinos expresivos y bien elaborados. Si las bodegas saben ser competitivas, para algunas que puede haber sitio. Pero, sobre todo, Galicia va a ser sitio de grandes blancos. No querría olvidarme del godello de Valdeorras, que es uno de los mejores blancos de Europa, si no lo estropean con bâtonnages [operación de airear el vino con sus lías dentro de las barricas valiéndose de un palo o bastón]. -¿Sugiere que aquí hay exceso de mimetismo en el empleo de técnicas importadas de otras latitudes? -El bâtonnage es una técnica originaria de zonas más frías, que en determinadas añadas puede ser útil para reforzar los vinos. Cuando en una zona el vino tiene fruta y está maduro, redondo, el batonnage es una moda mal pensada. Los godellos tienen un terruño único, la pizarra, que hay que expresar sin imitaciones. -En Europa hay grandes blancos que no precisan crianza en madera, como los «riesling» alemanes. Los tintos con mayúsculas, sin embargo, pasan necesariamente por barrica. -Pero no sólo es posible utilizar barricas nuevas, si se cuida muy bien la madera. Yo nunca metería los vinos gallegos en barricas nuevas, y buscaría recipientes más grandes que la bordelesa tradicional [de 225 litros]. En Vega Sicilia y en las grandes bodegas de la Rioja aprovechan las cubas, como se hacía antiguamente, y no pasa nada. Se pueden hacer vinos que aguanten en botella sin que estén tan marcados por la madera, que si es nueva no se quita nunca, mata los aromas, el terruño. Trabajar 180 días del año en la viña para luego estropear el vino con una barrica francesa nueva me parece una pena. -Su compatriota Robert Parker se ha convertido en un gurú mundial del vino. ¿Qué le parece su creciente influencia sobre los sistemas de elaboración? -Los que no viajan por los viñedos de España y no atraviesan las puertas de ninguna bodega difícilmente pueden saber lo que es un buen vino en cada zona. Parker tiene el paladar habituado a esos vinos concentrados que le ponen delante los importadores, sin que se moleste a ir a la mayoría de los lugares donde se producen. Hay muchas zonas que están haciendo vinos pensando sólo en su paladar y eso me parece la cosa más triste del mundo, porque puede hacer mucho daño. El vino refleja la tierra. Si quieres saber qué es un vino de Rías Baixas o de la Ribeira Sacra tienes que ir a Galicia. No creo que se deban hacer hacer copias o malas copias de otros sitios del mundo. El vino aquí es cultura y refleja una diferencia, algo único. El que quiera hacerse rico en poco tiempo y comprarse un Mercedes tiene otros negocios para poder hacerlo.