La marca més antiga de Catalunya

El paper de la família Girona en la construcció i desenvolupament del Castell del Remei

 14 abr 2013  Pau Echauz

La desamortització dels béns eclesiàstics va alliberar finques amb possibilitats Va ser la primera explotació agrícola a gran escala d’Espanya que va saber aprofitar el canal d’Urgell

L’home fa la casa, la casa fa l’home”. L’home ha de basar la seva vida en l’esforç per construir la seva casa i així relacionar-se amb la societat. És el vell lema d’una família burgesa que va ser transcendental en la història contemporània de Catalunya, els Girona.
CASTELL DEL REMEI Exterior de l’edifici de la finca del Castell del Remei, que en total disposa de 400 hectàrees Quan a mitjans del segle XIX la industrialització es fa present en l’entorn de Barcelona, un jove enginyer, Ignasi Girona Agrafel, es mou pels cercles financers amb facilitat però aspira a alguna cosa més que el seu càrrec d’accionista del Banc de Barcelona o la seva vocalia a la Societat Econòmica d’Amics del País.
La desamortització dels béns eclesiàstics ha alliberat finques agrícoles amb possibilitats. Girona ha estudiat enginyeria a França i Anglaterra i pensa que les noves màquines es poden aplicar a l’agricultura. A la plana de l’Urgell hi ha una finca que s’anomena torre del Bisbe, a Penelles, de diversos centenars d’hectàrees, que li agrada especialment i la compra. El primer que fa, però, és canviar-li el nom. El casalot es posa sota l’advocació de la Verge del Remei i la torre del Bisbe passa a convertir-se en el castell del Remei. Un segle i mig més tard, el Remei no només continua sent una important explotació vitivinícola, sinó un símbol de connotacions territorials, econòmiques, culturals i socials que inclou un àmbit que va més enllà de les comarques que formaven l’antic comtat de l’Urgell. El Remei és l’exemple de com l’aigua i l’agricultura, aliades amb l’aplicació de la tecnologia, poden transformar un erm en una plana bonica i productiva, amb efectes al paisatge, l’economia i els costums.

L’historiador i geògraf Jaume Mateu Giral ha escrit la història de la família Girona i d’una de les seves grans obres, el castell del Remei, la marca agroalimentària més antiga de Catalunya. Ho ha fet amb temps, ja que Manuel Cusiné, propietari de la finca des del 1982, li va demanar que l’escrigués ara fa dotze anys. El castell del Remei. Terra, aigua i cultura del vi a la plana d’Urgell ( Pagès Editors) és un llibre que ja des del títol s’intueix que és una obra que es pot assaborir com un vi que ha estat amagat en una bóta durant dotze anys. El llibre està profusament il·lustrat amb fotos, documents, retalls de premsa, etiquetes i altres documents procedents dels arxius dels Girona, i s’obre amb la història del terreny abans de la seva transformació en finca agrícola.
Castell del Remei va ser la primera explotació agrícola a gran escala d’Espanya que va saber aprofitar en paral·lel la construcció del canal d’Urgell, encarregada a una empresa dels Girona, i adoptar la incipient mecanització.
El fundador va plantar blat i vinya i ja el 1860 disposava d’una moderna màquina de batre cereal. Aquest esperit per la innovació i la constant adaptació als avenços tecnològics és una constant de tots els Girona. Els seus fills, Ignasi i Jaume, transformen la finca en colònia agrícola, construeixen un molí industrial i planten ceps francesos. Ignasi vol un terroir català en ple Urgell, no en va és l’introductor del cabernet sauvignon a la Península.
A partir de l’any 1950 comença la decadència, però 32 anys després, el 1982, la família Cusiné adquireix la propietat i la rellança enllaçant la tradició en els cultius, sobretot la vinya, amb la innovació tecnològica que sempre ha estat un segell de Castell del Remei. Jaume Mateu ha escrit un llibre de fàcil lectura sobre una aventura humana excepcional per la seva vigència. Els Girona van fer el Remei, el Remei va fer els Girona.

Orígen informació: La Vanguardia