Núria Ruiz: “Aquesta feina, vinculada amb Parker, és com un regal”
L’enòloga, sommelier i jurat dels Premis Vinari, gestiona les visites de Luís Gutiérrez quan és a Catalunya per valorar els vins de casa nostra que després publicarà a la Wine Advocate
 |
| Nuria Ruíz Milà |
Núria Ruiz (1974) va estudiar Administració i direcció d’empreses, després hostaleria i treballant a un restaurant va descobrir el món del vi. Des d’aleshores no l’ha deixat. Va estudiar sommelieria i després enologia a l’Escola Espiells i ara la seva principal ocupació és assessorar cellers en el camp del comerç internacional i l’exportació. Però durant tres mesos a l'any, té una altra ocupació. Es dedica a fer que la logística de Luis Gutiérrez, tastador de la revista de Robert Parker, estigui resolta per poder analitzar i puntuar els vins catalans. Si teniu un celler i la Núria us truca, atenció...
Com va començar la seva relació amb Wine Advocate, la revista de Robert Parker?
Jo vaig començar a encarregar-me de tota la logística dels tastos a Catalunya quan el tastador de vins catalans de la Wine Advocate era en Neal Martin. Ell és britànic, no coneixia massa ni Catalunya ni els nostres vins i va buscar algú que d’alguna manera li donés suport en aquest sentit. Vam visitar 35 cellers en dues setmanes. Imagina! A més veníem d’una etapa una mica fosca amb l’escàndol del Pancho Campo que cobrava per fer d’intermediari, (quan la revista se suposa que ni cobra pels tastos ni accepta regals) i alguna altra polèmica amb en Jay Miller a Catalunya. Miller era molt bo, havia tastat molt amb en Robert Parker i quan va arribar en Neal Martin el sector estava content, però les puntuacions van baixar de cop.
Vol dir que no estaven ben puntuats?
Sí. Estaven ben puntuats. És un bon tastador. He tastat amb ell i és realment impecable, però en Neal Martin no tenia cap referència i de cop les puntuacions dels vins catalans van baixar en un 15% i un 20% quan la qualitat no havia baixat. Al contrari.
Ara amb en Luis Gutiérrez la cosa ha canviat?
Podem dir que hem entrat en una etapa d’estabilitat i d’una certa regularitat. En Luis és de Madrid i coneix molt bé els vins catalans i ara les puntuacions han tornat una mica al lloc on li pertocaven. És que pels cellers també era una situació una mica complicada. La de Wine Advocate és l’opinió més citada del món i clar em demanaven què passava, què li agradava al Martin, o què creia que havia fet malament.
Per què vostè és l’enllaç, ara, entre Luis Gutiérrez i els cellers catalans?
En Luís em diu quins són els vins que vol tastar i jo contacto amb els cellers i demano les mostres. Si dic Wine Advocate, no tothom n’està al cas, però si dic Parker ja saben de què estem parlant. És bo perquè a vegades quan ho dic hi ha una mena de silenci, però a tothom, tothom li fa molta il·lusió. Perquè realment és molt important que el teu vi surti a aquesta revista, la repercussió és increïble. I sí, faig com de filtre, entre en Luís i els cellers.
Tothom aporta les mateixes mostres?
No. I això no tothom ho entén. Hi ha cellers que històricament han tingut molta presència als Estats Units i sempre han aportat més mostres. D’alguna manera es respecta aquest acumulat històric. En canvi n’hi ha d’altres que els hi demanem una referència o dues i demanen aportar-ne més però no pot ser perquè l’agenda del Luís és realment molt atapeïda i a l’última visita, per exemple, ja va tastar prop de 750 vins. A vegades em trobo que demano un vi determinat i resultat que ja no el fan i per tant l’hem de canviar. I a vegades jo també li proposo coses que penso que poden ser interessants. I també, clar hi ha gent que demana que es tastin els seus vins i sóc jo que els he de dir que no, o vins que es tasten però no es puntuen. Així en general, per exemple, aquest any un 25% dels vins que hem tastat són del Priorat, perquè tenen molt bona acollida als Estat Units i perquè Parker també hi té una certa debilitat, li agraden molt i va ser un dels primers que hi van apostar fort. Els segons vins que més hem tastat són del Penedès.
I quan ja teniu els vins preparats i els cellers contactats, quin és el següent pas?
Aleshores és el moment de tastar. Ho fem a VITEC a Falset durant dues setmanes. Jo m’encarrego d’obrir tots els vins i de preparar-ho tot. Revisar temperatures, servir-lo i comprovar que no hi hagi defectes. Enguany de prop de 750 vins n’hem trobat dos amb tap. Crec que està molt bé. L’any passat van ser sis. Aleshores ja està. En Luís va tastant i escrivint preparat per publicar. A més, a ell també li interessa molt conèixer la gent que fa el vi, trepitjar la terra i tria alguns cellers per visitar i jo sóc la que hi contacto. Intentem esgarrapar com a mínim un dia per fer una mica de territori. A llocs que en Luís ja tenia decidits prèviament o bé perquè ha tastat alguna cosa que li ha sorprès i vol conèixer la gent que fa aquell vi.
Li ha sorprès alguna cosa en aquesta sessió de tast?
Sí...clar, però jo no puc dir res...(riu) ni aquí ni a ningú...De fet són molts els cellers que passat un temps m’escriuen per demanar-me coses, però jo no dic res mai...
La seva figura és atípica oi?, vull dir que a la resta de llocs de l’Estat on tasta en Luís Gutiérrez no hi té algú fent la feina que fa vostè?
Sí, es excepcional. Com Catalunya al cap i a la fi. Quan en Luís tasta a Rioja o a Ribera de Duero o a qualsevol altre lloc sempre ho fa directament amb el Consell Regulador. Aquí en canvi, segurament és la regió més productiva a nivell de volum i també de cellers i en una zona més aviat petita hi ha 11 denominacions d’origen...és que encara que ho volgués fer amb els consells reguladors no podria per problemes d’agenda.
Què li agrada a vostè d’aquesta feina?
Aquesta feina és com un regal. El que més m’agrada és que estic al cas de tot. De totes les novetats del vi i de tots els projectes que es fan casa nostra.
I com veu el vi que es fa a Catalunya?
El vi català el veig molt bé. Està passant un moment molt bo. S’està exportant prou. Penso que els consells reguladors podrien dedicar-se més a la promoció del que estan fent fins ara, especialment a la promoció exterior i que estan massa centrats en mecanismes de control que potser ja no són tan necessaris com ho eren abans. D’altra banda és una llàstima que el consum intern sigui molt baix i que la cervesa s’ho mengi tot. Sembla que ara mateix és el principal competidor.
Com va començar la seva relació amb Wine Advocate, la revista de Robert Parker?
Jo vaig començar a encarregar-me de tota la logística dels tastos a Catalunya quan el tastador de vins catalans de la Wine Advocate era en Neal Martin. Ell és britànic, no coneixia massa ni Catalunya ni els nostres vins i va buscar algú que d’alguna manera li donés suport en aquest sentit. Vam visitar 35 cellers en dues setmanes. Imagina! A més veníem d’una etapa una mica fosca amb l’escàndol del Pancho Campo que cobrava per fer d’intermediari, (quan la revista se suposa que ni cobra pels tastos ni accepta regals) i alguna altra polèmica amb en Jay Miller a Catalunya. Miller era molt bo, havia tastat molt amb en Robert Parker i quan va arribar en Neal Martin el sector estava content, però les puntuacions van baixar de cop.
Vol dir que no estaven ben puntuats?
Sí. Estaven ben puntuats. És un bon tastador. He tastat amb ell i és realment impecable, però en Neal Martin no tenia cap referència i de cop les puntuacions dels vins catalans van baixar en un 15% i un 20% quan la qualitat no havia baixat. Al contrari.
Ara amb en Luis Gutiérrez la cosa ha canviat?
Podem dir que hem entrat en una etapa d’estabilitat i d’una certa regularitat. En Luis és de Madrid i coneix molt bé els vins catalans i ara les puntuacions han tornat una mica al lloc on li pertocaven. És que pels cellers també era una situació una mica complicada. La de Wine Advocate és l’opinió més citada del món i clar em demanaven què passava, què li agradava al Martin, o què creia que havia fet malament.
Per què vostè és l’enllaç, ara, entre Luis Gutiérrez i els cellers catalans?
En Luís em diu quins són els vins que vol tastar i jo contacto amb els cellers i demano les mostres. Si dic Wine Advocate, no tothom n’està al cas, però si dic Parker ja saben de què estem parlant. És bo perquè a vegades quan ho dic hi ha una mena de silenci, però a tothom, tothom li fa molta il·lusió. Perquè realment és molt important que el teu vi surti a aquesta revista, la repercussió és increïble. I sí, faig com de filtre, entre en Luís i els cellers.
Tothom aporta les mateixes mostres?
No. I això no tothom ho entén. Hi ha cellers que històricament han tingut molta presència als Estats Units i sempre han aportat més mostres. D’alguna manera es respecta aquest acumulat històric. En canvi n’hi ha d’altres que els hi demanem una referència o dues i demanen aportar-ne més però no pot ser perquè l’agenda del Luís és realment molt atapeïda i a l’última visita, per exemple, ja va tastar prop de 750 vins. A vegades em trobo que demano un vi determinat i resultat que ja no el fan i per tant l’hem de canviar. I a vegades jo també li proposo coses que penso que poden ser interessants. I també, clar hi ha gent que demana que es tastin els seus vins i sóc jo que els he de dir que no, o vins que es tasten però no es puntuen. Així en general, per exemple, aquest any un 25% dels vins que hem tastat són del Priorat, perquè tenen molt bona acollida als Estat Units i perquè Parker també hi té una certa debilitat, li agraden molt i va ser un dels primers que hi van apostar fort. Els segons vins que més hem tastat són del Penedès.
I quan ja teniu els vins preparats i els cellers contactats, quin és el següent pas?
Aleshores és el moment de tastar. Ho fem a VITEC a Falset durant dues setmanes. Jo m’encarrego d’obrir tots els vins i de preparar-ho tot. Revisar temperatures, servir-lo i comprovar que no hi hagi defectes. Enguany de prop de 750 vins n’hem trobat dos amb tap. Crec que està molt bé. L’any passat van ser sis. Aleshores ja està. En Luís va tastant i escrivint preparat per publicar. A més, a ell també li interessa molt conèixer la gent que fa el vi, trepitjar la terra i tria alguns cellers per visitar i jo sóc la que hi contacto. Intentem esgarrapar com a mínim un dia per fer una mica de territori. A llocs que en Luís ja tenia decidits prèviament o bé perquè ha tastat alguna cosa que li ha sorprès i vol conèixer la gent que fa aquell vi.
Li ha sorprès alguna cosa en aquesta sessió de tast?
Sí...clar, però jo no puc dir res...(riu) ni aquí ni a ningú...De fet són molts els cellers que passat un temps m’escriuen per demanar-me coses, però jo no dic res mai...
La seva figura és atípica oi?, vull dir que a la resta de llocs de l’Estat on tasta en Luís Gutiérrez no hi té algú fent la feina que fa vostè?
Sí, es excepcional. Com Catalunya al cap i a la fi. Quan en Luís tasta a Rioja o a Ribera de Duero o a qualsevol altre lloc sempre ho fa directament amb el Consell Regulador. Aquí en canvi, segurament és la regió més productiva a nivell de volum i també de cellers i en una zona més aviat petita hi ha 11 denominacions d’origen...és que encara que ho volgués fer amb els consells reguladors no podria per problemes d’agenda.
Què li agrada a vostè d’aquesta feina?
Aquesta feina és com un regal. El que més m’agrada és que estic al cas de tot. De totes les novetats del vi i de tots els projectes que es fan casa nostra.
I com veu el vi que es fa a Catalunya?
El vi català el veig molt bé. Està passant un moment molt bo. S’està exportant prou. Penso que els consells reguladors podrien dedicar-se més a la promoció del que estan fent fins ara, especialment a la promoció exterior i que estan massa centrats en mecanismes de control que potser ja no són tan necessaris com ho eren abans. D’altra banda és una llàstima que el consum intern sigui molt baix i que la cervesa s’ho mengi tot. Sembla que ara mateix és el principal competidor.
Origen informació: Vadevi
No hay comentarios:
Publicar un comentario